–PROJECCIONS MONOGRÀFIQUES




MIGUEL ANDRÉS
NOEMI SJÖBERG
FRANCESC TORRES


NOEMI SJÖBERG

cv

selecció de vídeos
per a projecció


videografia

article de
Idoia Hormaza de Prada

Summer day
(Día de verano)

2020_4:14 min

Un dia d’estiu, dues nenes en un galliner observen, descobreixen i cuiden els animals.



Public wash-house
(Lavadero público)
 
2020_2:30 min

Tres generacions de dones reunides en un safareig públic a Porto, Portugal. Les parpelles s’obren i es tanquen. Records d’un passat dolç i sensual.



Game fields
(CAMPOS DE JUEGO)
 
2019_3:32 min. Música: Pierre Pulisciano 

Mentre dues nenes creuen diferents territoris sense cap problema, altres arrisquen la vida intentant creuar-los. Vides amb què juguen els dirigents. L’extrema dreta ha entrat en el tauler polític. Un malson del qual un vol despertar-se i deixar que els nens juguin en pau, en qualsevol terra.



Bubbles
(BURBUJAS)   

2018_12:40 min

A la plaça Djeema el Fnaa a Marràqueix (Marroc), sobrevolen bombolles i es dispersen entre la massa de persones reunides. La càmera actua com un intrús i desvela diferents situacions protagonitzades per locals i / o estrangers. L’espai de cada individu es posa en contrast i és revelat.



Parallel Worlds
(Mundos paralelos)
 
2018_7:39 min

Un territori imaginari on les realitats paral·leles, Londres i Essaouira, se superposen i es creuen. Una duplicació d’esdeveniments, tots passant alhora i interactuant. Una visió del món poc probable i distant, però que paradoxalment té lloc dia a dia.



Shadows
(Sombras)

2017_2:55 min   

Al port d’Essaouira, uns nens salten mentre els pescadors segueixen amb el seu treball, les dones passegen, les gavines volen i les obres de construcció del port continuen. El passat i el futur pròxim es barregen, testimoni d’una transformació. Se’ns transporta a una visió retorçada de l’escena. Les imatges en blanc i negre i el so potencien la tensió i la dualitat de l’escena: joc i perill, real i irreal.



AS TIME GOES BY
(A medida que pasa el tiempo)
 

2017_1:42 min

Tres temps (anys 50, 2003 i 2017), tres pantalles i un sol lloc “Les Arenes de Barcelona”. El centre comercial, el lloc abandonat i la plaça de toros. Tres pantalles que permeten diferents visions, la construcció d’un propi muntatge temporal. Un flashforward o un flashback. A mesura que passa el temps, l’entorn i el suport fílmic es van transformant. Hi ha repercussions en la nostra societat, canvis en la nostra cultura. La càmera lenta ens trasllada a un temps diferent: el de la ficció, el de l’irreal. El vídeo ens parla de la mort. De la seva projecció, la seva realitat i el seu futur.




Beijing
 

2007_2:46 min  

Beijing, la capital de la Xina, un país en plena expansió econòmica i uns caminants en pijama que fan les seves compres un dissabte. Un moment de despreocupació, una trobada sorprenent en aquesta gran ciutat immersa en la construcció,
la contaminació i el treball en cadena.




India
 
2009_2:28 min

Rostres estrangers, olors, tradicions, paisatges... Tenir un sentiment de no afrontar la realitat. Impressions capturades.




Tokyo
 
2004_9:04 min  

Formigó, al llarg, a l’ample, pas a pas / Ni afirmació, ni negació, tot és gris / Cercar, donar i perdre la raó a quilòmetres dels punts de referència / Soledat, por i vertigen se superposen sobre el quotidià / la terra batega, un tremolor canvia la meva realitat: la vida és aquí.




Tehran
 

2005_5:11 min  

Aquest vídeo va ser una sorpresa, de gran tendresa i poc comuna. Va passar davant dels meus ulls i la vaig capturar. A l’Iran la gent viu una doble vida. Hi ha un gran abisme entre allò privat i allò públic. Occident sempre mostra una visió negativa dels països islàmics. Una imatge comuna són els conflictes armats. En un dia qualsevol d’hivern a Teheran la neu es converteix en una arma... Editant el vídeo vaig voler accentuar el dualisme guerra - joc. Ràpidament les coses deixen de semblar el que són... Els vels, la imatge gastada, les boles que esclaten com míssils... el tendre es transforma en bèl·lic, la quotidianitat en la imatge d’un règim.


AUTORETRAT

Self-portrait (continuous change)
(AutoRretrato (cambio continuo))


2020_1:48 min

Conscient de la meva condició, em qüestiono buscant créixer, sóc part d’un cicle. L’herència del passat i la ressonància del meu present s’escampen cap al futur, sense deixar de crear identitats. Venim del mateix lloc i som un canvi continu.




E D I C I O N S   A N T E R I O R S __ 2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017__ 2018 __2019 __