FRANCESC ABAD

Terrassa, 1944. Les meves imatges estan fetes de temps, barreig d'humus, i de les espores de la meva pròpia experiència i memòria oral personal i col·lectiva. No tinc intenció de fer carrera ni per vocació ni per capacitat.

Gla-fonema-morfema, citar-fragments, discurs-decurs, memòria-oblit, espiral-laberint, concepte-llampec, barreig a-palimpsest, batanar-estrats de pensament, cabdell-procés en constant desequilibri,  mirada-digressió, concepte-no projecte, exili-emigració,  pela de taronja-tortell de pasta de full,  coneixement preliminar-assaig,  fragilitat-cultura, precarietat-home, jetztzeit i suara/ara-parar el temps,  pensar-repensar, empelt-falca, subaltern-pèrdua, lloc-pluralitat, pedrís-teixit productiu, imaginació-treball utòpic, eponimia-Übersicht.

.fabadg@me.com.

Crisi sistèmica = Coronavirus
desigualtat entre països rics i pobres
desastre en les retallades en serveis socials
desastre ecològic
reivindicar una societat de les persones
no al capitalisme global
no a una economia de subsistència.

IÑAKI ÁLVAREZ

Vic, 1975. El seu treball procedeix de la performance i es desenvolupa en els àmbits del vídeo, la fotografia i les arts escèniques. Dos temes constants en la seva obra són el cos i la paraula. Del primer deriva l’acció, mentre que el segon el porta a la poesia, la veu, el text i la reflexió sobre la capacitat i limitacions expressives de les paraules. El modus operandi de l’Iñaki Álvarez té alguns punts en comú amb el dels col·leccionistes. El col·leccionista recrea amb la seva acció reunificadora una metonímia de la captura del tot (completar un subconjunt com a metonímia del conjunt universal). L’Iñaki recopila i recopila sense preocupar-se excessivament ni de les seves motivacions ni dels usos posteriors: “primer actuo i després penso”, diu. Posteriorment juxtaposa el material recollit de manera més o menys atzarosa fins que la combinatòria esclata per alguna banda descobrint un sentit nou o creant una mena d’atracció fascinadora inexplicable. El 2012 va crear conjuntament amb Ariadna Rodríguez l’espai i col·lectiu nyamnyam, un projecte que s’ubica a la cruïlla entre les arts visuals, les arts en viu, el pensament crític i les pedagogies.

.nyamnyam.net.

La captura de l’aire

2016_6:21 min

La captura de l’aire forma part del cos de treball de Air-condition, un projecte que proposa fer explícit l’aire com a element que forma part de les nostres vides col·lectives. Es tracta de generar atmosferes i meteorologies d’interior i exterior que permetin rearticular i desfer categories acceptades com les de cos, individu, col·lectiu, humà, no humà, cultura o natura. Air-condition és un projecte mutant en els seus integrants i en la seva forma. Aquest vídeo és una peça de nova creació, a partir d’una col·laboració amb en Martí Sales en el context de l’acció final del  projecte Un itinerari volàtil per la col·lecció permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya, que es va portar a terme a la Sala Oval del MNAC en vinculació amb el Festival Sâlmon 2016.

BENTON C BAINBRIDGE
& BARBARA HELD

Les col·laboracions artístiques de Benton C Bainbridge (El Bronx) i Barbara Held (Barcelona) combinen so acústic i electrònic amb processament d'imatges en temps real. Les seves actuacions, instal·lacions i enregistraments en directe es componen amb sintetitzadors audiovisuals modulats amb el so acústic de la flauta travessera, així com amb software generatiu. L’activitat sísmica solar, la respiració humana i altres mesures periòdiques inspiren les seves estratègies estructurals.

.bentoncbainbridge.com.
.barbaraheld.com.

JUAN BUFILL

Barcelona, 1955. Ha desplegat una àmplia tasca en diversos àmbits: la poesia (Antinaufragios, 2014), la fotografia, el vídeo i el cinema experimental, la crítica d’art, de cinema i de música, el còmic i el comissariat d’exposicions. En l’àmbit audiovisual, va ser creador i guionista del programa de televisió d’avantguarda Arsenal (TV3, 1985-1987), i director del vídeo Buñuel (1989-1990, amb Manuel Huerga) i del programa Apropiaciones (2011, La 2/CCCB, sèrie Soy Cámara, amb el col·lectiu CANADA). El seu cinema experimental s’ha presentat en mostres a Europa i Amèrica. Les seves mostres més recents són Invisible visible (la llum animal) (Fundació Joan Miró, 2019) i Ull solar. El cinema de Juan Bufill (CCCB, Xcèntric, 2020).

.bufillsolerjuan@gmail.com.

La selva òptica 1

2020_8:15 min_sense so

A l'explorar l'espessor d'una selva sense horitzó es pot sentir un desig d'obertura. El somni, llavors, és convertir el sòlid i tancat en alguna cosa fluida o aèria, transformar la matèria limitadora en un espai buidat, obert i lliure. Aquest vídeo reuneix una successió de visions abstractes i fragmentàries, protagonitzades per les relacions entre les formes de certa realitat exterior –la incidència de la llum solar a frondes i brancatges de diferents boscos– i les formes pròpies de determinats mitjans i modes de percepció i representació: òptica de l'ull i òptica de la càmera videogràfica, contrallum, desenfocament, moviment. Aquests mitjans i modes permeten produir distorsions, transfiguracions i derives específiques, significar visions metarrealistas i despertar la imaginació subjectiva. El bosc es presenta així com un lloc poblat per signes de llum i tons i graus de color, com una pintura. O com un lloc d'aparicions, tal com ho sent l'espiritualitat animista.

Aquesta peça és la primera –i la més breu– d'una sèrie d'instal·lacions de vídeo sobre el mateix tema i guarda relació amb el film Green (1978) i amb les fotografies de la sèrie En selves, iniciada a principis de l' segle XXI. En totes aquestes obres, les imatges representen tant la realitat exterior visible com el mateix instrument de visió.

CARLES CONGOST

Olot, 1970. Artista polifacètic, viu i treballa entre Olot i Barcelona. En la seva obra combina diferents mitjans i suports com el vídeo, la música, el dibuix i la fotografia, per crear un complex i irònic discurs al voltant del propi sistema de l’art i els seus intercanvis. En els seu treball són constants les al·lusions al món del còmic, a la música de consum, a les pel·lícules de sèrie B i a la cultura televisiva.

Ha exposat individualment a diversos llocs d'Europa i ha participat en nombroses exposicions col·lectives tant nacionals com internacionals.

.carlescongost.blogspot.com.

Easy Katz / Bad Painting Series

2013_6:23 min

Aquesta peça posa en joc tota una sèrie de coordenades habituals en els treballs de Carles Congost: la reflexió sobre el món de l’art i els seus condicionants, l’acurada posada en escena amb voluntat cinematogràfica, els recursos de l’imaginari pop, la ironia, els desitjos latents, les tensions generacionals... La història –aparentment simple però amb un desenllaç sorprenent– d’una jove pintora que es troba sotmesa a l’angoixa de l’encàrrec d’un retrat que no sap ben bé com resoldre, dóna peu a reflexions sobre l’autoria, l’estil, l’economia de l’art, l’ensenyament acadèmic, la tradició... Amb tot, l’eix vertebrador és el dilema moral de fer la tria adequada i de les conseqüències que això pot comportar en la trajectòria artística i existencial. Easy Katz és la segona obra del projecte en curs Bad Painting Series iniciat l’any 2010.

RAMON GUIMARAES

Barcelona, 1968. Llicenciat en Belles Arts i màster en Comunicació Audiovisual Interactiva. Centra els seus projectes d'investigació en el camp de la performance interactiva, el vídeo i les instal·lacions. Identitat, gènere, relacions, taxonomies de l'art, ioga, educació artística i meditació són alguns dels àmbits sobre els quals ha focalitzat les seves recerques de vídeo o performance els darrers anys.

Ha realitzat performances a Arts Santa Mònica, la Fundació Joan Miró, el Macba, la galeria H2O, homesession, La Laboral, Espace Cultural Ample, Franco de Toledo Art Projects, Haimwei i Matadero, entre altres. Els seus projectes han estat premiats o seleccionats en nombrosos festivals arreu del món.

.ramonguimaraes.com.

Pandora's box

2020_7 min

Una capsa per obrir, un regal dels déus al seu interior. Diuen que en obrir la capsa, Pandora va escampar tots els mals pel món. No t’ho pensis. Torna a obrir-la, encara ets a temps de sortir del bucle. De tu depèn que s’escampi el que encara s’amaga a l’interior d’aquesta capsa: un vídeo en bucle, tu, jo, un conill, quatre oracles i l’esperança de sortir-ne.

Música: CANVO

ENRIQUE LAFUENTE

Madrid, 1978. Artista audiovisual format com a historiador a la Universitat Complutense de Madrid i com a director de cinema a Madrid i Tolosa (ESAV). Ha compaginat des de fa anys el seu treball en el cinema amb el de la música, la il·lustració i particularment amb el del collage, disciplina que inunda la seva obra audiovisual en la qual és freqüent la barreja de materials d'arxiu de molt diferents procedències amb el material propi.

Com a cineasta ha mostrat el seu treball en festivals nacionals i internacionals, destacant la selecció del seu últim curtmetratge La Piscina, un perpetuum mobile a Budapest, Seül i Astillero, Cantàbria. Com a il·lustrador ha mostrat el seu treball en exposicions nacionals i internacionals i ha col·laborat amb publicacions en premsa i online.

.vimeo.com/user18202553.
.enriquelafuente@yahoo.es.

Fantasma o La luz cansada

2020_1:49 min

El cinematògraf camina cansat, com volent-se acomiadar, com volent tornar a l'origen, la tenebra primigènia.

NÚRIA MANSO

Barcelona, 1960. Treballa les imatges, les instal·lacions i els interactius. Premiada i becada en diverses ocasions, ha realitzat estades a Berlín (1988-89), als Estats Units (1988 i 90) i a Mèxic (1993-94). Va estudiar a la Universitat de Barcelona (1981-86). El 2001 va obtenir el certificat del DEA i va fer un postgrau sobre el tema de la Interactivitat. En els darrers anys ha estat centrada en el projecte Dokuart, d’autoedició maquinal i tv-web. Actualment realitza animacions fotogràfiques en que la presència i el temps atemporal o ara és fonamental. Cal esmentar la videoinstal·lació Paisaje de Miradas amb dotze monitors, només presentada a Madrid al 1988 (Sala Amadís).

.nuriamanso.com.

I si són coses nostres

2019_3:26 min

Narració en primera persona de la bogeria.

CARLOS PINA & GARI

CARLOS PINA
Barcelona, 1962. Artista visual, performer i músic. Ha realitzat més de vuitanta performances a Europa, Amèrica i Àsia. L'eix central del seu treball és la politització de la pròpia vida, abordant temes que van des de la teràpia fins a l'entorn immediat, passant per la memòria personal i col·lectiva i el marc històric i geopolític global. Els objectes que construeix durant les seves accions tenen una funció performàtica, són acció, significat i significant unificats a través del discurs. En l'actualitat està treballant al voltant de la politització del cos, tant en performance com en videoperformance.

.carlos-pina.stidna.org.

GARI
Barcelona, 1999. L'art sempre ha estat l'espai on he pogut manifestar les meves inquietuds i projectar les meves rareses. Ho exploro a partir de diferents vessants com la dansa i l'expressió corporal, la fotografia artística, l'escriptura i, sobretot, la performance. Durant aquests últims anys he participat en diferents projectes que m'han proporcionat eines molt útils per construir la meva identitat personal i artística.

.la-marca.stidna.org.

Perspectiva múltiple

2020_4:27 min

Amb Rancière afirmem la igualtat de totes les intel·ligències i com aquestes intel·ligències iguals interactuen a través de la traducció i la contratraducció. "La emancipación, por su parte, comienza cuando se cuestiona de nuevo la oposición entre mirar y actuar, cuando se comprende que las evidencias que estructuran de esa manera las relaciones mismas del decir, el ver y el hacer pertenecen a la estructura de la dominación y de la sujeción. Comienza cuando se comprende que mirar es también una acción que confirma o que transforma esa distribución de las posiciones. El espectador también actúa [...] Compone su propio poema con los elementos del poema que tiene delante. Participa en la performance rehaciéndola a su manera". (Jacques Rancière, El espectador emancipado).

Realització: Carlos Pina & Gari
Música: Carlos Pina
Edició: Carlos Pina
Coreografia: Gari
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cardedeu | Regidoria de cultura i comunicació

MANA SALEHI

Artista multimèdia i investigadora d'origen iranià, viu i treballa a Barcelona des de 2004. Es va doctorar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona en "Estudis Avançats en la Producció Artística". En el seu treball explora les crisis ambientals i les emocions humanes a través de la poètica visual.

Ha fet estades de recerca a la Universitat de Tsukuba i a la Universitat de Kyoto of Art & Design (Japó, 2014-2015) i a la Universitat de Los Angeles UCLA (EUA 2008-2009).

Ha participat en diverses exposicions col·lectives a Europa, a Àsia i als EUA. Ha exposat individualment en el Fòrum d'Artistes de l'Iran (Teheran 2019), FLUX Festival de vídeo d'autor (Barcelona 2019) i Universitat Otani a (Kyoto 2019).

.manasalehi.com.

Azul, sin lugar – Blue, misplaced –

2020_3:25 min

El cel de l'Iran, gravat allà, a la meva terra.
Durant el confinament, mirava hores i hores el cel de Barcelona.
Imaginava el color blau aquarel·la, un blau indi que es fonia amb l'aigua per pintar el cel.
Sentia, abans de trobar el to de blau desitjat, que la llum canviava i tot es convertia en ocre capvespre.
En aquell moment, em deixava portar pels meus pensaments i desapareixia en aquella llum, amb l'esperança de trobar el meu blau en un altre lloc.