En aquest any insòlit de confinaments i prohibicions també tenim motius de celebració. L’any 2000 vam iniciar FLUX com a cicle de vídeo d’autor, amb l’objectiu de reflectir la vitalitat del vídeo de creació a Barcelona, perquè trobàvem a faltar un espai on mostrar les obres i conèixer autors i autores. I aviat vam sentir la necessitat de donar-hi més volada. Així que el 2005 vam començar FLUX com a festival anual de vídeo. O sigui que el 2020 estem celebrant el 20è aniversari de la creació de FLUX i el 15è del festival.

I els aniversaris, sobretot si són números rodons, inviten a aturar-se una mica, a fer un flashback, a interrompre l’acció per repassar els fets. Resumirem molt, però hem de dir que hem programat més de quatre-cents artistes, que hem disfrutat cadascuna de les sessions, que hem editat catàlegs i dvds, que hem avivat el gènere de l’autoretrat videogràfic, que hem publicat una cinquantena d’articles crítics, que hem iniciat altres projectes derivats, que hem assajat nous formats de presentació, que hem fomentat les relacions del vídeo amb altres arts, que hem fet amistats valuoses, que hem cultivat la cultura de club i incentivat col·laboracions, i que ens hem emocionat amb tots els fluxos imparables de creació. Per tant, no ens queda més que agrair a tothom –artistes, públic, amistats, col·laboradors, espais que ens han acollit i institucions que han aportat diners– el suport durant aquest vintenni.

Ens sentim identificats de ple amb el nom que vam triar l’any 2000 per designar el projecte –FLUX– i que, segons el diccionari, és el “moviment incessant d’allò que es mou en una direcció concreta”, i també és un “moviment d’energia, de partícules, expressat habitualment per unitat d’àrea i de temps”. I desitgem continuar movent-nos incessantment en la mateixa direcció que ens ha mogut fins ara, bellugant energies i partícules amb llibertat.

LIS COSTA I JOSEP M. JORDANA
HABITUAL VIDEO TEAM

Quinzena edició del festival de vídeo d’autor FLUX, caracteritzat des dels seus inicis per focalitzar el protagonisme en els autors que treballen en el camp del vídeo de creació (videoart, documental de creació, videoinstal·lacions, etc.).

FLUX centra el protagonisme en els autors de vídeo i ofereix un espai perquè puguin donar a conèixer la seva feina.

Aquesta potenciació del coneixement dels autors, es porta a terme de diferents maneres, entre altres, promovent la producció videogràfica i la documentació sobre els autors.

També seguim el camí encetat l’any 2000 amb la secció FLUX CLUB, un club de vídeo que, amb una periodicitat quinzenal i amb la màxima flexibilitat, reflecteix la vitalitat del vídeo de creació a la nostra ciutat.

Les sessions del FLUX CLUB han tingut lloc a l’Antic Teatre de Barcelona de febrer a desembre del 2020.

projeccions monogrÀfiques

Aquest any el festival s’articula al voltant de 3 autors, que mostren la seva obra en una projecció monogràfica retrospectiva: Miguel Andrés, Noemi Sjöberg i Francesc Torres, autors amb trajectòries ben diverses, que s’endinsen amb una mirada pròpia en els camps de l’art, la videocreació, la videoinstal·lació, la videoperformance, el documentalisme o l’experimentació audiovisual. Amb presentació a càrrec dels autors.

autoretratS

El festival encarrega a cada autor la realització d’una obra original amb el tema comú de l’autoretrat. Aquestes peces de nova creació, a més de presentar-se com a complement destacat en les seves respectives projeccions monogràfiques, s’estrenen conjuntament en la sessió inaugural, amb la presència dels autors Miguel Andrés, Noemi Sjöberg i Francesc Torres i amb diàleg obert al públic.

Els autoretrats de totes les edicions del festival també es poden visionar dins de la secció REFLUX de vídeo a la carta.

reflux

Servei de vídeo a la carta amb la finalitat de poder visionar íntegrament l’obra dels autors centrals d’aquesta edició i la totalitat dels autoretrats realitzats en totes les edicions del festival des del 2005 al 2020.

influx

En aquesta secció es promouen les relacions del vídeo amb altres disciplines artístiques. Com a acte inaugural presentem l‘actuació de Cris Blanco amb l’espectacle El agitador vórtex (versión Reduction especial Flux).

flux mut

Videoinstal·lació silenciosa encarregada pel festival a Joan Leandre, que presenta Ombres entre Esferes Subtils.

flux videocapsa

Videoinstal·lació col·lectiva on s’experimenta amb formats alternatius de presentació de les obres videogràfiques, integrada per deu vídeos dels autors Francesc Abad, Iñaki Álvarez, Juan Bufill, Carles Congost, Ramon Guimaraes, Benton C Bainbridge & Barbara Held, Enrique Lafuente, Núria Manso, Carlos Pina & Gari, Mana Salehi. Cada vídeo està col·locat dins d’una capsa, fixada damunt un suport. Per veure el vídeo, l’espectador/a ha d’obrir la capsa i posar-se els auriculars. El vídeo es mostra en loop en una petita pantalla LCD, en pla horitzontal.

COVIDeo. REFLEXIONS AUDIOVISUALS EN
TEMPS DE TAPAR BOQUES

Aquest any hem incorporat una nova secció amb les obres que 26 autores i autors han realitzat des del mes de març, des que va començar el confinament, el temps de tapar boques de manera explícita i descarada, amb mascaretes i amb vulneració de drets i llibertats.

Són dues sessions on projectem vídeos d’Albert Alcoz, Nora Ancarola, Miguel Andrés, Carolina Cabrerizo, Elena Ferrer, Lalo García / Raimon Lorda, Kikol Grau, Javier Guerra, Ramon Guimaraes, Miquel Jordà, Violeta Kokopelli, Kònic Thtr, Francesca Llopis, Elisabet Mabres, Núria Manso, Gonzalo Marcuzzi, Jordi Mitjà, Jorge Pérez Aldana, Félix Pérez-Hita, Rrose Present, Diana Rangel, Ana Rodríguez León, Noemi Sjöberg, Jacobo Sucari, Jordi Teixidó i Ulrich Weitzel.

catÀleg

El catàleg recull informació del festival i de tots els participants. Inclou també tres articles de nova redacció sobre l’obra dels autors Miguel Andrés, Noemi Sjöberg i Francesc Torres, escrits, respectivament, per María Castillo García, Idoia Hormaza de Prada i Montse Frisach.

flux club

Sessions periòdiques quinzenals, amb projeccions i videoperformances, que amplifiquen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu període d’acció més enllà dels dies dedicats estrictament al festival. Estan complementades amb col·loquis que ofereixen al públic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. La intenció és poder acollir altres tipus de sessions, no necessàriament monogràfiques, obertes a tot el que està passant en el camp del vídeo a la ciutat: sessions col·lectives dedicades a autors emergents, a videopoesia o videodansa, a estudiants d’imatge, a videoperformances de petit format, etc. És a dir, crear un club de vídeo que, amb la màxima flexibilitat, reflecteixi la vitalitat del vídeo de creació de la nostra ciutat i en sigui una plataforma de difusió. Les sessions han tingut lloc de febrer a desembre a l’Antic Teatre.