|
||||
METAMEMÒRIA |
||||
METAMEMÒRIA |
||||
PROJECCIÓ COL·LECTIVA + COL·LOQUI Dues sessions de projecció col·lectives al voltant de la metamemòria, que és la capacitat del cervell per recordar on s’ha emmagatzemat la informació. Amb vídeos d’Elisabet Mabres, Elena Vilallonga, Javier Guerra, Jesús Ramos Huete, Noemi Sjöberg, Lupe Capell, Núria Manso, Miguel Andrés, Ana Rodríguez León, Josep M. Jordana, Rrose Present i Ramon Guimaraes. |
||||
PRIMERA PART
Carnús Carnús com una excrescència de runa, d’espai abandonat, de rastres que la memòria reprèn com si fossin estrats del temps. Un passat ja modern i tecnològic que engendra carronya de futur. El recorregut acaba emmascarat de sinòpsia futurible. Segon vídeo de la trilogia amb Marc Romera.
Recordar sense voler El nostre cervell conté nuclis, forats negres, per on s’escolen les imatges i els sons que no volem recordar. La memòria és moviment, l’oblit és estàtic. El video registra el flux de la memòria, la foto fixa ens ajuda a oblidar. Podem domesticar la memòria?
Abans de
l’oblit Molt abans de ser pares, Conxita i Vicens van viure una relació epistolar obligada per la distància temporal d’un servei militar. Els fills trobem les cartes rebudes en dos grups de contrast: encadenat/obert. El primer queda convertit en objecte de valor i al segon li donem el valor de la veu. El fet de com guardem les cartes d’amor té a veure potser amb el vincle relacional? En paral·lel, aquest sosteniment de memòria apunta a una associació d’imaginaris i semblants. Tot en un sol minut.
Pequeña historia L’acte de filmar, fer fotos o gravar petits videos per recordar, com a postals per al record. La creació d’aquestes postals filmades per tenir la nostra memòria en contra de l’oblit d’actes, sentiments i pensaments.
Amaurosis Un jove cec rememora com va arribar a sentir el color verd gràcies al desig i al desenvolupament de la intuïció.
A medida que pasa el tiempo A medida que pasa
el tiempo es compon en tres temps (anys 50, 2003 i 2017),
tres pantalles i un sol lloc: “Las Arenas de Barcelona”. El centre
comercial, el lloc abandonat i la plaça de bous. Tres pantalles
que permeten diferents visions en la construcció d’un propi
muntatge temporal. Un flashforward o un flashback. A mesura que
passa el temps, l’entorn i el suport fílmic es van transformant.
El agua del castillo rojo Viatge al record, al món abstracte, als jardins i a l’aigua de l’Alhambra. Poema visual dedicat a la memòria d’Ana María Huete Olmedo (Albolote 1929 - Mataró 2003), mare de l’autor.
Instal·la’m. Engega’m. Apaga’m El toques, l’engegues, l’apagues... experimentes i
te n’adones que no pots viure sense ell. L’interruptor de la
metamemòria és l’eina biònica més preuada de la última
actualització cyborg i, a més a més, entra per la seguretat
social. Demana la instal·lació al teu centre de salut més proper i
gaudeix recopilant o esborrant els records que et tormenten.
Somni Somni és una memòria, records de records… Somni.
Digital Memory Avui dia veiem el món a través del telèfon intel·ligent. Ja no cal la memòria. Els records es generen amb un dispositiu electrònic entre la realitat i nosaltres. El dispositiu genera una instantània precisa del moment, accessible en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Però, què hi ha de la memòria subjectiva, la que nosaltres generem, la que surt de l’experiència? Es converteix en una memòria de com hem estat manipulant un dispositiu per poder estendre la nostra memòria digitalment?
|
SEGONA PART
Bell & Howell 2146 XL Bell & Howell 2146 XL és una carta escrita des del present cap al futur i cap al passat, recorrent així en tres temps els diversos propietaris d’una antiga càmera de Super 8 i les imatges que cada un d’ells ha vist a través de la seva lent. Híbrid entre ficció i documental, el treball explora el cinema familiar, la càmera com a objecte emocional i les relacions inconscients i poètiques entre les formes diferents de mirar de diverses generacions. .instagram.com/anarodriguezleon.
Memorais Moments abans que la terra exploti, una dona rememora la seva relació amb un home a principis del segle XXI. .instagram.com/anarodriguezleon.
Les caixes de la memòria Document videogràfic de l’efímera videoinstal·lació Les caixes de la memòria (novembre 2007, Festival A Part, Girona). Era una videoinstal·lació per a dos monitors i set caixes plenes d’objectes diversos embolicats en paper. Es proposava al públic assistent que mirés, triés i si li agradava algun dels objectes, que se l’emportés, fins que s’anessin acabant. Va ser una instal·lació irrepetible perquè els objectes eren records familiars de l’autor, impossibles de reposar.
Re-interpretación de “Toute la mémoire du
monde” Vaig partir d’una relectura del documental d’Alain Resnais Toute la mémoire du monde per reflexionar sobre les maneres d’emmagatzemar les memòries col·lectives del passat i en l’actualitat. Al documental, Resnais ens mostra escrupolosament el laboriós procés tangible dels budells de l’edicifi de la Bibliothèque Nationale de Paris. Com distribueix i cataloga tota la documentació entrant. Això contrasta amb la ràpida distribució de la informació i els documents del present que abans de ser catalogada ja s’ha disseminat per tot el món. Així, en el mateix moment, un esdeveniment ja s’ha constituït com a memòria del present al magatzem de les emocions col·lectives.
Being Objects Being Objects és una videocreació immersiva en què Ramon Guimaraes convida l’espectador a fer una passejada evocadora pel món dels objectes aparentment sense valor, però carregats amb el nostre amor. Aprofundint en l’apel·lació enigmàtica de certs objectes que resisteixen a l’efimeritat de les nostres vides impulsades pel consumisme, l’artista introdueix la metàfora enginyosa de la màquina escurabutxaques. Dins d’aquest dispositiu, objectes aparentment insignificants passen gràcilment per les pantalles, fins que la serendipitat alinea les tres finestres, donant a l’audiència l’oportunitat d’escoltar la narració de l’artista sobre el significat d’aquell objecte. Aquest element de casualitat subratlla la naturalesa capriciosa i sovint inexplicable dels nostres lligams emocionals amb objectes específics. Més enllà de la façana de la màquina escurabutxaques, aquests objectes serveixen com a catalitzadors, despertant memòries latents en l’espectador. Guimaraes reflexiona amb habilitat sobre el llegat transitòri d’aquestes possessions, suggerint que les seves històries, tot i ser profundament personals, poden passar desapercebudes en el gran àmbit de l’existència si no es comparteixen conscientment. Being Objects és una exploració commovedora de la delicada dansa entre l’intangible, la casualitat i la elecció, oferint un espai contemplatiu perquè l’audiència reexamini la significació dels objectes teixits en la trama de les seves pròpies vides.
Mnemòsine Mnemòsine, en la mitologia grega, era la deessa de la memòria. De la seva unió amb Zeus van néixer les Muses, font d’inspiració de les arts. En aquest vídeo, sota la seva inspiració, intentarem moure’ns pels límits de la nostra memòria. |
|||
E
D I C I O N S A N T E R I O R S
__ 2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017__ 2018 __2019 __2020 __2021 __2022 __ |
||||