selecció de vídeos per a projecció
IMÁGENES
PARA EL OÍDO
2011. 16:17 MIN. HD (FRAGMENTS)
A partir d’una lectura de Catedral de Raymond Carver.
«Paraules
dites per una veu que l’Iñaki persegueix des d’una pèrdua total de visibilitat,
però que contenen el record de les paraules escrites per Raymond Carver. Els
fragments del conte que llegim al vídeo, motiven doncs el dictat que mana a l’artista
què fer, on aturar-se. I així el text, convertit en partitura que una veu interpreta,
és alhora traduït en imatges. Dos ecos que dialoguen amb l’autor del relat
com qualsevol lector, aquell que en la repetició de la lectura recrea a cegues
l’univers projectat per l’escriptura.» Joana Hurtado
23
DE NOVIEMBRE DE 2010
2010. 4:12 MIN. HD (FRAGMENTS)
És una peça que conjuga principalment dues idees abstractes: l’espai íntim
i el pas del temps. Dues idees que es conjuguen en un llenguatge cinematogràfic
senzill i directe, que apel·la l’espectador i el convida a reflexionar sense
plantejar gairebé cap pregunta.
TROBAR
UN LLOC QUE M’HAN EXPLICAT
2010. 19:00 MIN.
HD (FRAGMENTS)
Es tracta d’un treball sobre la distància, el pas
del temps i com els mecanismes de la memòria distorsionen la realitat. Una distorsió
i distanciament que es veuen reforçats per la reinterpretació duta a terme per
algú aliè a les pròpies experiències viscudes durant la infància i l’adolescència.
Una recreació d’uns llocs i uns paisatges que es fa des d’una mirada verge
que s’hi enfronta per primera vegada només amb l’ajuda d’unes descripcions.
SOLO
UN POCO DE CARIÑO OS DARÉ
2010. 21:00 MIN.
HD (FRAGMENTS)
El relat de diferents persones, ens dibuixa la memòria
d’una acció que vaig realitzar l’any 1996 a la Sala H de Vic.
SEMPRE
QUE VEIG ALGÚ PER DARRERA M’IMAGINO QUE SÓC JO CAMINANT DAVANT MEU
2008. 6:46 MIN. DVCAM (FRAGMENTS)
«Sempre
que veig algú... contraposa la veu i la imatge en una particular
relació. El text d’Autoacusació, una peça teatral de Peter Handke,
proporciona al públic una experiència indirecta, que ens arriba a través de
la veu. Les imatges de persones vistes des del darrera ens transmeten una experiència
més directa. El punt de vista de les dues narracions (la parlada i la vista)
ens planteja la capacitat de construir significats a través de la narració i
la relació del concepte de realitat amb la subjectivitat.» Miquel Bardagil
UNA
BOFETADA A TIEMPO ES UNA VICTORIA
2007. 29:16
MIN. DVCAM (FRAGMENTS)
Reordenant les pors i les històries, fragments
de vídeos anteriors.
ENSENYAR
COSES AMB LES MANS
2006. 9:10 MIN. DVCAM (FRAGMENTS)
Pensar menys és més.
SI
POGUÉS RECUPERAR EL MOMENT, L’ESBATUSSARIA
2005.
8:19 MIN. DVCAM (FRAGMENTS)
Una exploració a les meves pors més
interiors.
IÑAKI
NO ET CREMIS
2003. 4:12 MIN. DVCAM (FRAGMENTS)
Deliris i incomprensions per la ciutat.
MIEDO
2001
2001. 20:54 MIN. DVCAM (FRAGMENTS)
Diversos homes ens expliquen la seva experiència amb la por.
JE
NE PEUX PAS ÊTRE MALADE À MARSEILLE...
2001.
2:27 MIN. MINI-DV (FRAGMENTS)
Reflex de les meves pors.
J’EMBRASSE
(PAS)
1999. 9:37 MIN. MINI-DV (FRAGMENTS)
Una exploració dels sentiments humans, qüestionant la realitat i la ficció.
HOGAR,
PUESTA EN ESCENA
1998. 18:31 MIN. HI-8 (FRAGMENTS)
Tendres malsons familiars, solitud i deriva de personatges.
EL
DOLOR
1996. 21:10 MIN. HI-8 (FRAGMENTS)
Diverses persones ens expliquen les seves experiències amb el dolor.
LUCHA
1995. 3:49 MIN. HI-8 (FRAGMENTS)
Retrat d’una
pallissa.
AUTORETRAT
DIBUIXANT CICATRIUS
2011.
5:50 MIN. HD
La cara, la roba, les cicatrius, la vergonya, la por
i els nervis. Aquest sóc jo.
____________________
flux
2000_2004 __
flux 2005 __
flux 2007
__
flux
2008
__
flux 2009
__
flux 2010
__
