MARÍA MUÑOZ A BACH
2004. 4 MIN. DV
Bach, el solo de María Muñoz (Malpelo) a partir de les Variacions Goldberg, incloïa unes petites intervencions videogràfiques, la majoria de les quals no tenen sentit fora de l’escenari. Tanmateix, aquesta petita peça aconsegueix condensar l’essència del moviment i l’ànima d’un moment intens de l’espectacle.

EL COS DE L’ALTRE: COS RECORDAT
1999. 8 MIN. DV
Coreografia: Àngels Margarit. Intèrprets: Àfrica Navarro i Joan Palau. Música: Joan Saura.
Un home intenta mobilitzar i memoritzar el cos d’una dona que resta immòbil, sense vida. Cos recordat junt amb Ritual Geogràfic forma part d’una trilogia videogràfica inacabada que busca convocar l’emoció del tacte, reconèixer el cos com a part imprescindible de la identitat.

D’ANIMALS
2009. 3 MIN. DV
Després d’haver col·laborat amb Mal Pelo enregistrant una gran part dels seus espectacles, queden fragments, moments que la retina conserva en la memòria. Per celebrar els 20 anys de la companyia vaig retrobar-me amb aquests fragments i me’ls he apropiat, descontextualitzats de l’escenari per convertir-los en un petit poema visual.

ESTANCES
2004. 17 MIN. DV
Realitzat a partir del material videogràfic documental i els diaris de treball de les diferents versions de la peça Solo per a habitació d’hotel, que Àngels Margarit ha realitzat a diferents ciutats del món, Estances és una mena de diari que segueix el guió de l’acció en directe tot i acumulant-hi la diversitat d’experiències realitzades.

TÈRBOLA
2010. 12 MIN. DV
Edició monocanal del concert visual en directe realitzat al novembre al Mercat de les Flors, amb música de Joan Saura interpretada per un quartet de corda. Les imatges pertanyen a moments de l’espectacle Tèrbola d’Àngels Margarit-Mudances estrenat l’any 1998 a Barcelona.

PEIX
1994. 8 MIN. BETACAM
Idea i coreografia d’Àngels Margarit. Música de Joan Saura. Intèrprets: L. Liza, A. Navarro, J. Palau, F. Seguette, G. Góngora. Peix és un estudi que ens ha servit com a experiència de treball en unes condicions ben especials: la climatologia, la dansa sobre l’aigua... parla de la memòria, del riu que se l’emporta i la diposita al delta.

AUTORETRAT
2010. 6:40 MIN. HDV
Miro per la finestra de casa, la via, el passar dels trens, els camps i els arbres al fons i els cables, la catenària, els fanals. No és un paisatge perfecte però quan me’l puc mirar m’hipnotitza. A poc a poc s’ha anat convertint en metàfora de la meva vida.