.Mireia Sallarès._.Nora Ancarola _.Joan Morey._.Carles Congost _.María Ruido._.Núria Font.

 

.cv.

.selecció de vídeos per a projecció.

.videografia.

.article de Carles Hac Mor.

LIBRO DE ARENA
2010. VIDEOINSTAL·LACIÓ. 10:57 MIN. DVDCAM (FRAGMENT 6:38 MIN)
Amb la col·laboració d’Anna Subirana en la veu. Un llibre infinit, el text de J.L. Borges diu al començament: “La línea consta de un número infinito de puntos; el plano, de un número infinito de líneas; el volumen, de un número infinito de planos; el hipervolumen, de un número infinito de volúmenes... “ Després de comprar el llibre diu: “Lo abrí al azar. Los caracteres me eran extraños. [...] En el ángulo superior de las páginas había cifras arábigas. Me llamó la atención que la página par llevara el número (digamos) 40.514 y la impar, la siguiente, 999 [...] Declinaba el verano, y comprendí que el libro era monstruoso. De nada me sirvió considerar que no menos monstruoso era yo, que lo percibía con ojos y lo palpaba con diez dedos con uñas. Sentí que era un objeto de pesadilla, una cosa obscena que infamaba y corrompía la realidad”. Finalment l’abandona en el racó d’una biblioteca.

JOSEFINE
2009. 10:19 MIN. DVDCAM (FRAGMENT 5:10 MIN)
El text de F. Kafka Josefine la cantaire i el poble de les rates apareix en part inclòs en les imatges. Josefine canta fatal, és una farsant, però el poble vol reconèixer en ella l’excel·lència del cant. Diu Kafka al principi del text: “La nostra cantaire es diu Josefine. Qui no l’ha sentit, no coneix el poder del cant.
No hi ha ningú a qui el seu cant no arravati, prova del seu valor, ja que en general la nostra raça no aprecia la música. La quietud és la nostra música preferida; la nostra vida és dura, i malgrat intentéssim oblidar les preocupacions quotidianes no podríem mai elevar-nos a coses tan allunyades de la nostra vida habitual com la música. Josefine és la farsa necessària per poder sobreviure”.

FRACTALLENGUATGE
2006. 22:55 MIN. DVDCAM
El llenguatge és l’element que més influeix en la formació del pensament de la nostra societat.
A partir d’estudis realitzats per Eulàlia Lledó, Victòria Sau, i altres, sobre el Diccionario de la Lengua de la Real Academia Española, he creat una eina complementària als textos, que pugui ser útil com a material de divulgació. Però la proposta i el repte des del començament va ser que fos un vídeo de creació artística, on l’impacte visual i sonor deixés una línia oberta a la interpretació, sense perdre la claredat del concepte que l’anima. En la realització del vídeo he tingut en compte l’ús de la llengua condicionada per la identitat sexual de qui parla, el tractament discriminatori en el discurs, i les seves conseqüències com a provocadores de la violència masculina. És una producció del Institut Català de les Dones de Barcelona.

ESBALAÏMENT DE NARCÍS
2003. VÍDEOINSTAL·LACIÓ. 5:17 MIN. DVDCAM
”La imagen que Narciso ve está más allà de la muerte. El mito de Narciso es pues un mito de amor, de supervivencia o de resurrección...” José Angel Valente.
Esbalaïment de Narcís és una obra organitzada a partir d’una triple operació: la juxtaposició de les imatges, per capes –és el que dóna sensació de palimpsest–; la conjunció entre imatges, per interrelació; i el desdoblament de les mateixes imatges per doble i triple reflexió (projeccions, cristalls, miralls...) –un efecte barroquejant– que desplaça el lloc de la representació, disloca la idea de lloc i provoca l’aparició de diversos llocs indefinits.
Tot això també empeny a desplaçar la mirada, que es multiplica on emergeix una crida d’atenció a un món subjectiu i autobiogràfic.

MADELAINE
2003. VIDEOINSTAL·LACIÓ. 3:57MIN. DVDCAM
El fet que la societat al llarg dels segles hagi basat la seva organització en unes normes que exclouen més de la meitat de la població femenina del camp d’acció de l’espai públic, deixant-los solament l’espai del privat, ha fet que al llarg de la història moltes dones busquin mecanismes i esquerdes per les quals filtrar-se en aquesta monolítica construcció. Des d’aquests marges moltes dones utilitzen el seu propi cos com a espai per a l’expressió, la Madelaine de la Salpetrière de París, atesa pel psicòleg Pierre Janet, és un exemple d’això. És un vídeo en homenatge a Madelaine Lebouc.

LLENÇOL SANT
2003. VIDEOINSTAL·LACIÓ. 2:16 MIN. DVDCAM
Aquest vídeo fa referència al meu procés creatiu, on la pintura ha tingut un protagonisme destacat durant molts anys. La introducció de nous mitjans de la imatge com la fotografia i el vídeo es constitueixen en una ferida metafòrica, on símbols cristians fan referència a les ferides de guerra dels morts del Río de la Plata.

EUROPA TV
2001. VIDEOINSTAL·LACIÓ. 4 MIN EN LOOP. BETACAM (FRAGMENT 2 MIN)
Aquesta obra no fa al·lusió a la televisió, sinó a l’espectador, aquest espectador passiu, alienat o simplement “a l’ombra” del seu aparell televisiu. Les referències mai són directes, el discurs sempre està molt mediatitzat pel propi medi pictòric, un medi més suggeridor que explícit i on les videopintures no són res més que la seva prolongació “mestissa”. EUROPA TV té la voluntat de readaptar el medi pictòric incorporant les “interferències” oportunes, però sense perdre la seva pròpia essència.

L’ESPECTADOR
2001. VIDEOINSTAL·LACIÓ. 4 MIN EN LOOP. BETACAM (FRAGMENT 2:12 MIN)
De la mateixa manera que EUROPA TV, és una obra que al·ludeix a l’espectador passiu. Tres monitors respiren l’alè subtil i desencantat a l’ombra de l’aparell de televisió.

PARPELLEIG / PARPADEO
2006. 6:42 MIN. DVDCAM (FRAGMENT 4 MIN)
Parpelleig és un vídeo que forma part d’un espectacle anomenat Poetartista el qual és a la vegada un videorecital de poesia que aplega poetesses que s’han rebel·lat a través d’un llenguatge artístic i que, plegades, han elaborat un seguit de peces de videocreació que confereixen dimensió visual als poemes, per a un acte on es conjuguen les veus que hi recitaran amb una combinació canviant d’imatges pregravades i de gravacions en directe, processades i projectades, en temps real. Es tracta d’obrir de bat a bat les possibilitats audiovisuals de la poesia a fi de generar noves combinatòries sinestèsiques.

CONFABULACIONES
2006. 9:18 MIN. DVDCAM (FRAGMENT 4:10 MIN)
Aquest  vídeo forma part d’un llibre d’artista, amb poemes de Carlos Vitale i amb imatges de Nora Ancarola, traduït al català per Antoni Clapés. És el primer llibre de la col·lecció Babau d’Edicions 1010, editat el 2006.

FISSURA
2008. 18 MIN. DVDCAM (FRAGMENT 5 MIN)
Aquest  vídeo forma part d’un llibre d’artista, amb textos de Carles Hac Mor i Ester Xargay, amb imatges de Marga Ximenez i traduït a l’anglès per William George. És el tercer llibre de la col·lecció Babau d’Edicions 1010, editat el 2007.

VOLARE
2005. 2:31 MIN. VIDEOMÒBIL
Ella vola. Un mòbil, la veu de Louise i ella. Ella vola.

AUTOR(R)ETRAT(O)
2010. 7:34 MIN. DVDCAM
L’autoapropiació d’imatges d’obres anteriors de vídeo dins el marc del “ritual” de la pintura. Evocacions del passat i un guió que esdevé monòleg. Un conjunt d’associacions que esdevenen guió. Si els meus vídeos prenen com a punt de partida “–hi adapten– les tècniques de la pintura, les textures, el gruix i el no gruix, els matisos i la contundència, la composició i la descomposició, les veladures i l’evidència, allò dit i no dit, allò mostrat i allò només suggerit“ –segons Carles Hac Mor– aquest vídeo, el meu autoretrat, pretén posar-ho en evidència.