MARCOS ZAVÁN

Marcos Zaván és cineasta i creador audiovisual vinculat al cinema-assaig i al documental polític. A través de Zavan Films, desenvolupa una pràctica cinematogràfica independent allunyada del cinema d’entreteniment convencional.

Filmografia de Zaván, fins a l’actualitat:
   2006 – Madrid 12.11.03 (espacio urbano, tiempos cotidianos)
   2011 – Del Poder
   2015 – On Nation (and other dogmas)
   2018 – Del Auto(r)retrato (primer acercamiento)
   2025 – Del susurro del tiempo

Zavan Films és una productora audiovisual europea, especialitzada en cinema-assaig i documental polític, que fins ara s'ha enquadrat dins del corrent del found footage, i els plantejaments del qual basculen entre la reflexió política i un cert lirisme sociourbà, allunyant-se del cinema d'entreteniment comercial per oferir una experiència vivencial. Els seus treballs han estat presents en un gran nombre de festivals de cinema, i se n'ha destacat en repetides ocasions la cuidada, laboriosa i arriscada tasca de muntatge, realitzada generalment a partir de material d'arxiu, i que presta una atenció especial als ritmes emocionals, fins i tot en les construccions més conceptuals. La productora aposta per una manera d'entendre el cinema des de la independència, el compromís social i la llibertat creativa, eliminant el protagonisme social que habitualment es concedeix a la figura de l'autor.

.vimeo.com/zavanfilms.

.youtube.com/user/QEEQEEG.

DEL SUSURRO DEL TIEMPO

2025_127 min

Acostament contemplatiu a l'ànima d'un barri, Lavapiés, construït a partir de retalls de vida, encaixats com a peces d'un gran trencaclosques en el qual el transcórrer d'un any que és un dia (o d'un dia que és un any) serà l'únic fil conductor que ens porti al llarg d'aquesta pel·lícula sense personatges protagonistes, sense veu en off. Només el temps mentre passa; una bella simfonia urbana que, conscient de la fragilitat de la memòria, intentarà conservar alguns batecs d'humanitat.

JOAN VALL KARSUNKE

Barcelona, 1964. Fotògraf, guionista, actor i director de cinema. Des de 1986, ha assistit com a fotògraf al Festival de Cinema de Cannes i en els darrers anys també al Festival de Venècia. Els seus treballs com a reporter gràfic han estat publicats a diversos mitjans de comunicació: Dirigido por, Imágenes de Actualidad, Fotogramas o L’Independent de Gràcia, entre d'altres.
És un cineasta reconegut per la seva obra documental i experimental, centrada en la memòria cultural, la reflexió filosòfica i la poètica de les imatges.

Ha dirigit nombrosos curtmetratges i els següents llargmetratges:
   2013 – Lentejas con espinacas
   2014 – L'Home del metro
   2016 – En la cueva del mago
   2019 – Diari de bosc
   2020 – Cenestesia
   2022 –  Set de Dau, Arnau
   2025 – Biblioteca de pedra seca

.joanvallkarsunke.com.

.fromzerocinema.com.

BIBLIOTECA DE PEDRA SECA

2025_98 min

La biblioteca de Vicenç Altaió, amb més 30.000 llibres, és una acumulació desmesurada de vivències on els llibres són el lloc d'assentament de la paraula. La comunicació amb ells és constant i si escoltes de prop es poden sentir les veus dels mateixos autors que reivindiquen el pas de la història i que esperen pacientment la relectura per les noves generacions. Uns quants traspassen els límits de la "síndrome del llibre tancat" i reviuen performàticament en l'espai i el temps.
El film és un assaig poètic que s'autodefineix com a una road-book-movie.

Amb la participació de Vicenç Altaió en el col·loqui

DAVID PICÓ SENTELLES

David Picó Sentelles és doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona. És escriptor (poesia, filosofia, narració), guionista (coautor del documental Operación Palace), discjòquei i performer (teatre, dansa, música, humor…). Ha lligat la seva feina a la música, com a crític de música popular, experimental i contemporània, com a assagista i en programes radiofònics. També és músic experimental amb els seus projectes sonors (Domèstic Tic Band, Aivesquiho i GROP). Amic personal de Víctor Nubla es reconeix fan de Macromassa i de l’escalivada. I no reconeix res més.

ALESSANDRO QUARANTA /
BARBARA HELD /
TONI SERRA *) ABU ALI

Alessandro Quaranta (Torí, Itàlia, 1975) és videoartista i professor a l’Accademia di Belle Arti G. Carrara de Bergamo (Itàlia). En la seva pràctica creativa adopta un acostament d'escolta simbiòtica per immersió en tot allò que atrau la seva atenció: persones, objectes o animals, que enregistra en vídeo.
El seu treball ha estat exposat al CAIRN Centre d’art (Digne-les-Bains, França), al Museu Gassendi (Digne-les-Bains, França) el 2019; al GAM (Museu d'Art Modern i Contemporani) de Torí el 2014; a FSRR (Fundació Sandretto Re Rebaudengo), a Autógraph ABP (Londres, Regne Unit) el 2012; al Museu d'Art Modern de Louisiana (Dinamarca) el 2011; al PAV (Torí), i al CESAC (Caraglio, Itàlia) el 2010; al Museu d'Art Contemporani (Caracas, Veneçuela) el 2009; al DOCVA, CareOF (Milà) el 2008. Va participar a la Triennale du Valais (Suïssa) el 2014, i a la X Biennale de Lió (França) el 2009.

.vimeo.com/quarantaalessandro.

.desorg.org/autors/quaranta.

Barbara Held és flautista i compositora. Coneguda per la seva subtil exploració del material sonor, crea un treball sensible i enfocat que exposa el detall de l'espai físic de l'escolta en la mateixa part a una atenció aguda a com escoltem com a cossos que es mouen pel món. Ha creat un gruix molt personal de nou repertori per a flauta de compositors espanyols i nord-americans, incloent Self-Portrait d'Alvin Lucier per a flauta i anemòmetre de vent, traduccions radicals a través de la flauta de poesia antiga amb Yasunao Tone, la bifurcació de la natura de Seth Cluett per a performance i escultura sonora, i pel·lícules amb Carles Santos i Joan Brossa.
Amb gran interès per la convivència intermedial entre el so (o la música) i la imatge en moviment, amb les tensions/harmonies que es troben entre mirar i escoltar, ha estat col·laboradora de Toni Serra a moltes obres audiovisuals.
Entre els seus projectes recents s'inclouen Dins per Dalt, una performance amb la biòloga i audionaturalista Eloisa Matheu, Land-ing, una instal·lació sonora multicanal amb Daniel Neumann desenvolupada exclusivament a partir d'enregistraments que havien realitzat interactuant amb el paisatge de l'illa de Tenerife, Observatory/Lisa Joy, instal·lació audiovisual generativa amb Benton C Baindridge que es va presentar a la mostra d’art sonor espanyol Escuchar con los ojos. Arte sonoro en España (1961-2016) a la Fundació Juan March de Madrid, Chalkboard de Christian Marclay al MACBA, la videoinstal·lació Becoming amb l'artista Eugènia Balcells a la Fundació Vila Casas, i 9 Movements, una recent col·laboració audiovisual amb Richard Garet.
Va ser creadora i comissària de Música a Metrònom, una sèrie de concerts de música experimental que va donar especial suport a la col·laboració entre músics i artistes visuals, i va comissariar Possibilitat d'acció: la vida de la partitura per al Centre de Documentació i Arxiu del MACBA.
Col·labora amb New Ear::Spatial, una sèrie de performances de so espacial a la Fridman Gallery de Nova York, comissariada per Daniel Neumann. Held i Neumann van presentar recentment un seminari sobre so espacial a l'Independent Studies Program del Whitney Museum.

.barbaraheld.com.

Toni Serra *) Abu Ali (Manresa 1960 - Barcelona 2019). Autor de vídeos, textos i altres submedia. Membre fundador de l’Observatori de Vídeo No Identificat - Arxius OVNI.
Realitzador d’una quarantena de vídeos, alguns d'autor i altres signats amb pseudònim, entre els quals figuren peces com Pura fe (1991), Minnesota 1943 (1995), Arxius Babilònia (2001-2005), Istishara (2004), Una Cruz en la Selva (2008), Al Barzaj (2010), Trance with the Green Man (2015), El Canto de la Abubilla (2015), 7 Contemplaciones (2016) y En el Camino de las Abejas (2018), realitzat per a l'exposició Behave, a la Fundació Miró de Barcelona. També ha presentat diferents instal·lacions: Fes. Ciutat interior, que va exposar el 2002 al CCCB (Premi Ciutat de Barcelona); Al Barzaj (Entremons) el 2011 a l'Espai Zero01 d'Olot; o Istishara Archives, a Colònia, per la que va rebre el premi Nam June Paik 2006.
La progressiva constatació que la crítica ha de ser un mitjà que ajudi a il·luminar i conèixer nous mons, el porta a reflexionar i experimentar sobre la relació del vídeo amb allò visionari, amb l'experiència interior i les visions que transiten entre mons, espais i temps, entre allò real i allò irreal, el somni i la vigília, la poesia i la profecia... com un viatge que no tan sols creués, sinó que esborrés també aquests límits i fronteres.
L’any 2019 deixa inacabat el projecte Il·luminacions: l'experiència de la Llum, (Beca Multiverso 2018), a partir de la noció de l'experiència de la Llum i la contemplació, partint experimentalment de l'arquitectura i poesia mística de l'Iran, dels recorreguts que crea i dels paisatges en els quals s'inscriu.

.al-barzaj.net.

.desorg.org/acts/type/toni-serra.

VIATGE A LA LLUM

2025_40 min

Viatge a la llum és un projecte audiovisual d’Alessandro Quaranta i Barbara Held, a partir del projecte Il·luminacions: l'experiència de la Llum, un treball de recerca de Toni Serra *) Abu Ali, que va viatjar a determinades regions i ciutats de l'Iran per reunir una compilació de preses de vídeo, so i trobades. La finalitat era realitzar, en primera instància, una instal·lació audiovisual en un espai expositiu. Aquest projecte no va arribar mai a veure la llum de la mà de Toni Serra perquè va morir a finals del 2019, deixant un material inèdit i moltes anotacions.
Viatge a la llum és una lectura en format monocanal, a partir d’una elaboració àudio de Barbara Held i una visual d’Alessandro Quaranta.

Amb la participació de Rosa Llop (OVNI) i Toni Cots (CRA’P)
en el col·loqui