PÍA SOMMER
JAVIER GUERRA
Marina Barsy Janer x Isil Sol Vil

PÍA
SOMMER

1PiaS1_Orvoton

2016_03:08 min

Una pel·lícula de curta durada a través de la finestra d’un autobús. La banda sonora és l’element guia de la peça. El vídeo es construeix a partir de les composicions de veus fixades de Pía Sommer posteriorment organitzades per l’artista mexicà Carlos Edelmiro López aka Otra Carpeta. Aquesta mena de travelling representa la idea d’un pentagrama en moviment atesa la literalitat entre els cables d’electricitat i els objectes que es juxtaposen amb el pas de la velocitat. Les veus provenen del track 1PiaS1 i corresponen al disc Transparente (2013).

El Frente de los Geranios

2018_08:23 min

Petita pel·lícula del poema El Frente de los Geranios, escrit a Mataró uns mesos abans de donar a llum la seva filla Samira. Es tracta de la reafirmació dels valors sobre l’anarquia i l’avenç d’un front: ¡Sacad antipatía, venga! Romped en la polución como sanguinarias células que sois / las gárgolas hablaran, castellano, inglés, aragonés, catalán, antes que poesía / saquemos un racimo de geranios, y frecuentemos una película sorda, que la exactitud toque la cabeza de las aves, y la linaje indígena se continente / que aquí, fuimos arrojadas. Retrata la idea del triomf de l’utilitarisme i l’aberració, temàtiques com la mare, els flaixos del pop, del plagi, del arte que cuando sin casa, el amor, del amor que cuando sin casa, el arte. Un poema de negra fe publicat pel mestre impressor Paco Cumpián (Ediciones Imperdonables, 2018).

Registros de la ciudad

2011_01:00 min

És un dels quatre vídeos de la sèrie Registros de la ciudad (2013). Nanometratge de tall sonor que rescata la figura del Paki Beer a la platja de la Barceloneta. És un vídeo que se centra en el cant “coca cola, cerverza, bear, agua”. Una mena de retrat minimalista i també un exercici de càmera que posa en el punt de mira la figura de les persones migrants com a creadors d’una banda sonora que resisteix en el temps.

Serie Cuadernos

2005_08:07 min

Un viatge en tren fa gairebé vint anys per mitjà de lectures i cants a capella capturats en format VHS com a pla seqüència. La proposta d’edició càmera en mà és del periodista Bruno Sommer, el seu germà, que buscava retratar la sortida del tren des de la ciutat d’Osorno a Trumao (trumag en llengua maputxe), com a part d’una notícia local. El salt de seqüència ens porta a una petita embarcació que navega per les unions entre el riu Bueno i el riu Rahue, i acaba la pel·lícula amb els llançaments d’algunes pàgines en blanc i poemes originals que se’ls emporta el corrent enmig de cantets ancestrals vistos des de la panoràmica d’un pont.

Marcha por la educación

2011_01:19 min

Càpsula de TV que dóna compte d’una marxa estudiantil que va reunir més de 80.000 persones manifestant-se per l’educació gratuïta i de qualitat a Xile durant el govern de Joaquín Lavín, la més massiva en 21 anys. Camila Vallejo, presidenta de la Fech llavors, es va referir a “la marxa dels 100 mil”. És una edició breu que documenta la cohesió i força dels estudiants, professors, col·legis públics i privats als carrers de Santiago de Xile caminant junts/es contra el lucre en l’educació.

Rewind

2008_00:57 min

Vídeo rebobinat a partir del seu original del mateix nom Rewind, d’una durada de deu minuts. Mostra en quatre quadres simultanis les accions i les obres desenvolupades entre els anys 2004 i 2007 i que conformen l’univers de representacions de l’artista dins de la pràctica i feina de tipus intermèdia.

Kon Kon, una entrevista a Cecilia Vicuña

2010_5:41 min

Entrevista a l’artista Cecilia Vicuña al balcó del seu departament a Santiago de Xile. Estava per projectar-se la seva pel·lícula Kon Kon, un poema documental autobiogràfic on Cecilia Vicuña parla de les tradicions locals i la seva desaparició imminent, de la mateixa manera com el mar s’està morint. Situat a la costa xilena, al peu de l’Aconcagua, la muntanya més alta de l’hemisferi occidental, Kon Kon té un patrimoni cultural mil·lenari. En aquesta zona va evolucionar una forma musical única: el so esquinçat dels balls xinesos. Una conversa en primer pla on s’ensenya l’escola de la poesia i les relacions amb l’art povera, el seu compromís amb l’ancestral i les cures del planeta.

Frecuentemente isla

2012_05:21 min

Videoart per a auriculars concebut a partir de les lectures del poema Altazor de Vicente Huidobro, poeta xilè que va participar del surrealisme i que va donar vida als corrents del creacionisme i l’ultraisme a Espanya. La característica principal de l’edició és l’artesania de la imatge, el joc gràfic i l’enregistrament lo-fi de so. Una mena de vídeo i experimentació entre la imatge sonora i la concepció de la poesia com a dispositiu.

Captura de un organillero en otoño

2011_01:37 min

Des de la finestra d’un apartament ubicat a Santiago de Xile, es registra el treball d’un tocador d’orguenet en una mena de contra picada i plànols tancats. El rescat de l’imaginari del tocador d’orguenet serveix per mostrar el treball del músic de carrer itinerant, el que es guanyava la vida executant un instrument musical autòmat, constituït per un orgue de tubs portàtil i un sistema mecànic de rellotgeria, més conegut com a orguenet.

Cómo decir/Dónde decir

2009-2011_09:49 min

Collage de registres que busca crear una comparació entre la ciutat i el camp. També les possibilitats en què el so configura la trama d’una pel·lícula trencada: a diferents escales de la composició visual apareixen els peus d’un cavall, els peus de les persones, el cel i els núvols entintats per la màquina, imatges de ciutats, manifestacions, el mar, els llacs, el cel i certs animals de camp que es barregen amb el cansament de les grans urbs.

Aislación

2018_06:54 min

Entramat de so i visualitat per escoltar unes imatges. Videoart que fa referència primer a una mena de gots comunicants entre emissors i receptors d’una imatge sonora aïllada pel paisatge. Després, es mostren les veladures entre petits concerts i performances de subsol i la potencial aïllació de la música. Compte amb imatges de reciclatge a partir de la pel·lícula de El Frente de los Geranios. Les preses dels músics van ser gravades amb la càmera d’un mòbil al túnel que connecta la Línia R1 de rodalíes de Renfe amb la Línia 3 de Metro a l’Estació de Sants a Barcelona entre els mesos 3, 4 i 5 del 2017 i amb l’assistència de l’artista Lidia Fané Ricart. Per a aquesta projecció, s’ha realitzat una reedició del vídeo que correspon a una mostra a Fabra i Coats el 2018. Aislación també es refereix a un escrit i projecte dedicat a Pep Montoya, i és sobretot un homenatge a la música de carree.

Cómo decir

2010_04:08 min

A partir del poema Com dir-ho (1989) de Samuel Beckett, es traça a la platja de Maicolpué-Xile el vers “com dir”. Aquest vers, posat en relació amb una estada de set dies escoltant el mar anar i venir a les costes de l’Oceà Pacífic, apareix com una revelació de la pàgina en blanc (en aquest cas la platja), en què usant el cos com a eina de escriptura, s’al·ludeix a “com dir” això i allò, de la bellesa que resulta ser l’oceà durant una curta temporada a la costa sud-americana. Treball a gran format enregistrat per Bruno Sommer des d’una caseta en alçada. Dos dies després de l’enregistrament va haver-hi un tsunami a Xile..

autoretrat

Pel·lícula que correspon a una mena de remix a partir d’un videoclip configurat per a les veus d’un poema de Jessica Pujol i MontenegroFisher, com també a unes seqüències prèviament utilitzades per a un videoclip de l’agrupació musical ÜL. La banda sonora correspon a Aparador Sonor (Discos PM, 2024) creat recentment juntament amb l’investigador i artista Federico Eisner. Final de trayecto suposa un tractament sensible sobre cap esperança. El viatge com la retirada. La solvència per part del procés creatiu que pren distància de la vida vinculada a un cert exercici d’imposició i desventura.

E D I C I O N S   A N T E R I O R S __

2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017__ 2018 __2019 __2020 __2021 __2022 __2023__