GERARD ALTAIÓ / 打油

Santa Perpètua de Mogoda, 1978. Artista del text. La seva obra explora els límits entre la paraula i la presència física més enllà del significat. De la poesia concreta a la semiòtica ha anat construint una obra experimental a mig camí de l’art conceptual i la literatura. Treballa l’absurd i el sense sentit basat en l’acte de lectura entenent el text com a element autònom. Poesia, videopoesia, poesia digital, instal·lació, teatre, performance… del 2006 al 2015 va viure a Beijing. Les seves obres de teatre s’han representat a diverses ciutats. Com a poeta ha actuat a Barcelona, Berlín, Hamburg, Madrid, París, Beijing, Shanghai, Guangzhou, Porto… Actualment dirigeix sonhoras, un nou projecte editorial de poesia experimental. Treballa com a director creatiu de Playable Design (Shanghai) i és membre de L'Automàtica. Actualment, viu a Barcelona.

.www.altaio.net.
.www.sonhoras.org.

NUMQUAM SE PLUS AGERE QUAM NIHIL CUM AGERET. CATÓ
CUBRO MIS HUELLAS, ME HAGO EL IMBÉCIL, ME OCULTO DEL MUNDO;
CAMBIO MI NOMBRE Y ME HAGO EL SORDO. WU CHENG’EN
2017. 3:29 MIN. SENSE SO

Deixar de. No voler fer. Cap intenció. Cap autor. Cap voluntat de significar. Fer sense fer res. Pintar amb la llum a través del gest. I la vibració. I l’espasme. Dansa sense simulacre. Fora editar, fora retocar, fora planificar, fora esperar-ne res. L’estètica del buit per damunt la pregària dels déus. Sí; no voler dir res per dir qualssevol coses.

PEP BLAY

Tarragona, 1966. Escriptor, guionista i periodista musical. Ha publicat més de deu llibres entre novel·les i assajos musicals. Des dels anys noranta ha fet recitals de poesia underground i polipoesia, i ha exposat en anteriors ocasions alguns videopoemes.

.pepblay@gmail.com​.

MIKI MARTÍNEZ

Barcelona, 1978. Realitzador audiovisual i editor. Treballo bàsicament a televisió i publicitat. Però trobo temps per a l'experimentació i la creació de continguts des de zero. D'això ara se'n diu ser un filmmaker o un storyteller o alguna cosa així. Actualment compagino les feines de publicitat i televisió amb una petita productora anomenada Lamosca delatele que comparteixo amb la meva dona, la Jana Manich. A Lamosca no només ens sortim del convencional, sinó que fem allò pel que un dia ens vàrem enamorar de l'audiovisual. Parim idees. Escrivim. Rodem. Ens barallem. Fem l'amor. Editem. Estrenem i ens n'oblidem. Patim un cert temps d'horror al buit i tornem a començar. Així és com hem acabat coneixent i desmuntant personatges com Enric Casasses, Roser Amills, Pep Blay o Xarim Aresté.

.inusualvisuales@gmail.com​.
.www.lamoscadelatele.com.

L'ÚLTIM CAL·LÍGRAF
2015. 1:30 MIN

Als anys 80 Enric Casasses passejava els seus poemes penjant d'una corda, sempre a punt per recitar-los, vendre'ls o perdre'ls en qualsevol cantonada. 
Aquest vídeo experimental ens porta per la profunda al·literació d'un poeta perdut en la foscor d'un destí incert. Per sobre d'aquesta història, trobem un muntatge paral·lel oxigenat amb plans de l'Oriol Miró, l'últim cal·lígraf, que a través de la seva escriptura ens condueix per una metaficció que perd el seu caràcter icònic per transformar-se, a poc a poc, en un joc purament contemplatiu.

CRISTINA CASANOVA

Lleida, 1964. Artista visual i sonora, creadora d'obres i eines interactives a la xarxa, amb exposicions i premis internacionals a Barcelona, Madrid, Sydney, Maracaibo, Londres, París, Lisboa, Lima, York, Calgary, Pequín, Johannesburg, Brussel·les, Chicago, Mèxic, etc. Cofundadora i directora de l'empresa DOCUMENTA SL i de l'Associació Cultural KTON Y CIA. En el territori del teatre multimèdia, ha concebut i dirigit Paisatges en divuit escenes i, amb Pelayo Arrizabalaga, Sade, de rerum naturae. Com a artista sonora, ha creat, entre altres, les bandes sonores de les pel·lícules Tira tu reloj al agua.
(Variaciones sobre una cinegrafía intuida de José Val del Omar) i eGolem, ambdues dirigides per Eugeni Bonet i exposades al MACBA.

.cristina.casanova@mydocumental.com.
.www.linkedin.com/in/cristinacasanovaseuma.
.www.instagram.com/cristinacasanovaseuma.

PAISATGES ABANS DE LA BATALLA
2017. 10:44 MIN

Crear històries. Cada incident fortuït ens porta un relat, amb el seus nusos, filaments i brutícies. Cal observar cada taca d’atzar. Improvisació i composició van lligades. Coreografies visuals i sonores amb punts de trobada, converses i fugides, on l’atzar i l’estètica són els protagonistes. Composicions visuals i sonores realitzades amb Improvisa (www.improvisa.cat), eina multimèdia en línia concebuda el 2008 com a resultat de la confluència dels mons artístic, tecnològic i educatiu en què ha treballat l'autora. Amb Improvisa es poden crear composicions audiovisuals, interactuant amb els sons i les imatges, tot tocant el teclat de l'ordinador com si fos una mena de piano.

BEGOÑA EGURBIDE

Barcelona, 1958. Artista Visual. El seu treball està lligat a la poesia, l'inconscient, la pintura, i les eines digitals; les seves primeres obres investiguen la relació entre paraula i imatge insistint en les connexions entre el mental, el visual i els continguts del pensament traduïts al llenguatge. A partir de 1993 incorpora la fotografia, el vídeo i les noves tecnologies a l'experimentació visual. S'interessa per la construcció de la consciència, l'accés a la memòria, la inestabilitat de les emocions, i la relació entre l'imaginari, el simbòlic i el real. Des del 2015 treballa en dos projectes entrellaçats, The Oceanic Gaze i Textos Acrobáticos. El primer se centra en els fluxos que vinculen el desig i la societat; el segon, emfatitza la subordinació de la diferència a la identitat. Els dos insisteixen sobre els límits diferencials de l'activitat humana que enfronten la identitat a la cultura, i sobre les relacions de poder que s'estableixen en el llenguatge. Treballa amb les galeries Anya Tish (Houston, EUA), Bolsa de Arte (Portoalegre, Brasil) i Ethra (Mèxic DF). Col·labora habitualment amb el poeta Sixto Pélaez i amb l'artista Marcel·lí Antúnez, i fa classes a l'Escola Massana de Barcelona.

.www.egurbide.com.

TODO EL TIEMPO
2017. 4:30 MIN

Peça realitzada en memòria dels atemptats de Barcelona a l'agost de 2017. A partir d'un poema de Sixto Peláez i de la relació entre diferents arxius gravats durant les setmanes que van seguir a l'atemptat, s'interroga sobre la terra de ningú en què es mouen les diferents cultures que conviuen a la ciutat, i sobre les condicions de la immigració a Barcelona. Forma part del conjunt de peces organitzades en Textos Acrobáticos, un projecte que busca un lloc fora del pensament on les imatges, poètiques, textuals i visuals coincideixen i s'entreteixeixen.

MIQUEL JORDÀ

València, 1963. Artista sonor, compositor, improvisador lliure o videocreador, desenvolupa un llenguatge inspirat en paisatges reals i ficticis. L'experiència de viure i viatjar per diferents països del món es converteix en projecte artístic i principal escola del seu estil personal.

.www.miqueljorda.com.

HOTEL SOUVENIR
2017. 4:10 MIN

Evolució del tipisme identitari del turisme a les costes espanyoles i catalanes des dels anys seixanta fins als nostres dies. Del reclam "Spain is diferent", del burret, del porró en hotelet o en pensió familiar fins al turisme de masses low cost actual impersonal, de grans cadenes hoteleres, alcohol, "Paellador", i el tot inclòs com a model en qüestió.
L'autor, després del seu periple viatger pel món, s'ha dedicat a fer "microviatges" pel nostre litoral. Des de fa sis anys, regularment ha sortit els caps de setmana amb bicicleta i saxo en les seves alforges, a hotels oferts en temporada baixa per la costa de Barcelona i ho ha documentat amb fotos, àudios i vídeos. El resultat és aquest vídeo Hotel Souvenir.

ELISABET MABRES

Barcelona, 1958. Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de pintura, ha experimentat amb total llibertat en tots els recursos gràfics i tridimensionals, essent en la instal·lació i l’escultura on va començar a utilitzar imatge i text. Amb més de vint-i-cinc anys d’exposicions internacionals i al país, és en els darrers dotze anys que Mabres s’ha focalitzat en l’expressió audiovisual, sentint tota la completesa d’aquest llenguatge i aportant el seu passat plàstic.

.www.elisabetmabres.com.

CORTES Y PLEGADOS
2016. 4:24 MIN

Cortes y plegados mostra un llenguatge visual de ficció que parteix de la impressió sensorial i apunta al coneixement d'una construcció de la memòria amb l'objectiu d'escrutar l'equívoc en l'observador. Retrats tenebristes, màscares d'ocultació, rastres que traspassen límits d'allò més convencional o quotidià per instal·lar-se als no-llocs del ciment industrial i fosc al ritme d'una coreografia sonora.

MARÇ RABAL 

Barcelona, 1976. Estudia Belles Arts a Barcelona i a l'École nationale supérieure des Arts Décoratifs de París (EnsAD). Des de l’any 2000 es dedica a la pintura, i la compagina amb treballs en el món de la il·lustració, el disseny i l'escenografia. La seva obra pictòrica s'ha anat encaminant cap a la tècnica del collage, en la qual se centren els seus últims treballs, i a la vegada ha treballat aquesta tècnica aplicant-la a diferents formats i suports com el vídeo stop motion o el llibre d'artista. Els seus vídeos són assaigs experimentals sorgits durant el procés creatiu d'algunes de les seves obres.

.www.mrabal.com.

LES EINES I ELS DIES
2017. 1:38 MIN

Com en una caixa d'eines, es mostra un inventari d'instruments de treball captats únicament amb un escàner domèstic. Sobre la base grisa i freda de la màquina digitalitzadora guanya l'aparença càlida dels l'objectes desgastats per l'ús al llarg del temps i el ball dels seus moviments. Mitjançant l'stop motion es busca homenatjar alguns d'aquells utensilis i objectes que dia rere dia, a l'estudi, serveixen a la mà de l'artista. Focalitzar no cap a l'obra sinó cap a les eines que ajuden a fer-la possible. Radiografia animada de l'utillatge de l'ofici al ritme dels sons que el seu propi ús transmet.

MIRIAM REYES

Ourense, 1974. És poeta i videocreadora. Va créixer i es va formar a Caracas. Ha publicat els llibres: Espejo negro, Bella durmiente, Desalojos, Haz lo que te digo i Prensado en frío. Des de l’any 2001 experimenta amb l'escriptura audiovisual i el recital multimèdia. Manté la pàgina d'escriptura col·lectiva prensandonosenfrio.com.

.www.miriamreyes.com.

CUERPO PRESINTIENDO EL PUNTO QUE ATRAVESARÍA EL ANZUELO
2017. 3:28 MIN

No és pas estrany que sovint es triï passejar per un parc tot i existir la possibilitat de perdre's en un bosc.

TRUNA

València, 1965. Comença el 1982 a fer música experimental a València i Lieja. Des de 1995 aprofundeix en la seva activitat d'autolutier electrònic, que el porta a crear un univers sonor propi, impregnat de patafísica, futurisme i dadà. Col·labora amb cinema, teatre, dansa i improvisació amb altres artistes experimentals a nivell nacional i internacional. Les seves peces i instal·lacions han estat exposades en museus, festivals de reciclatge, música experimental, cinema, performance, poesia i arts escèniques.

.dr-truna.blogspot.com.es.

EL SUEÑO DEL TORO
2005. 2 MIN

Aquest vídeo, gravat amb càmera web, forma part d'una sèrie de vídeos que són retroprojectats sobre un cercle, per una "màquina de capturar el somni dels animals", peça de reciclatge que al costat de dues escultures sonores –"Toro Cósmico" i "Atril del Futuro"– formen part de la instal·lació audiovisual ZOONÍRICO. Capturar el sueño de los animales. La instal·lació interactiva ha estat exposada en diversos festivals i espais com: Escena Contemporánea (2005, Círculo de Bellas Artes, Madrid), Observatori Festival (2006, València), I.V.A.M. (2006, València), MEM festival (2005, Bilbao) i RRRR! Festival d'Art i Reciclatge (2017, Teatre del Raval de Gandia, València).

ALAIN WERGIFOSSE

Ougrée, Bèlgica,1967. Videoartista i músic experimental belga, treballa des de mitjans dels vuitanta la manipulació electrònica en viu d'imatges i sons. Ha compost al llarg de deu anys les músiques per als espectacles de Marcel·lí Antúnez i ha col·laborat en nombrosos projectes sonors a Barcelona amb Eli Gras, Macromassa, Nad Spiro i molts altres de l'escena experimental. Actualment viu a Bèlgica i continua treballant les seves composicions visuals abstractes, instal·lacions interactives, objectes sonors i espais ressonants.

.www.alainwergifosse.com.

EROSIONS (gris 10+11)
2017. 6:49 MIN. SENSE SO

Les Erosions són una sèrie de vídeos generatius que evoquen viatges a través de matèries i paisatges misteriosos de formes intricades i textures totalment abstractes en constant evolució, generades en temps real utilitzant el feedback com a font principal d'imatge i moviment. Habitualment les Erosions són exposades en gran format i amb la interactivitat de sensors de vent. En aquest cas es tracta de dues captures de pantalla superposades sense cap música ni cap so. La idea és deixar que les formes i el moviment de les imatges suggereixin mentalment els sons intrínsecs que l'espectador vulgui imaginar-se, de forma similar en què una composició musical pot suggerir imatges a qui l'escolta. Cinetisme mut d'una música sorda...