|
Joan Pueyo . Selecció de vídeos per a projecció |
| cv
| selecció de vídeos per a projecció
| autoretrat
| videografia
| exposicions / altres
| article de Jesús Martínez Clarà |
|
PEL MEU ART I LA GENT QUE ESTIMO, CONTENT AGUANTARÉ FINS EL FINAL
1985, 4:30 MIN, 3/4” LB
Autoretrat. La intensitat i la rauxa obliguen a distorsions i barreges
que són la culminació de l’atzar. |
| |
|
|
EL NÀUFRAG 1986/87, 3 MIN, 3/4” LB / 1” C
Sis tubs d’imatge, que s’encasten en una estructura de ferro,
recomponen un cos deformat i de parts desproporcionades (Joan Pueyo),
que es desmembren, retorcen, descomponen, canvien de sexe o juguen amb
enigmàtiques tortugues, sobre un fons també múltiple i desbaratat
d’imatges (en gran part de documents televisius o cinematogràfics
d’esdeveniments violents), les quals se succeeixen a gran velocitat i
manipulades per diferents procediments. |
| |
|
|
TANGO 1988, 3:50 MIN, 3/4” HB / 1” C
Basada en una coreografia de Maria Muñoz sobre una cançó de Paolo
Conte. El tema i el tractament són el cos i el modelat de l’acte
representat (la dansa) en una forma pròpiament videogràfica.
Com a videoescultura, aquest treball integra la part física de la peça
amb el vídeo en una doble correspondència: la columna de formigó com a
projecció de l’espai-dansa i el marc de ferro com a representació
virtual del muntatge cisellat. |
| |
|
|
EL BANY 1988/89, 5 MIN, 3/4” HB / 1” C
L’objecte representat és el cos d’un home submergit en una banyera.
Tot i que descompost, l’espai serva en principi una continuïtat
aparent, malgrat que l’escena del bany tingui lloc davant d’un fons
canviant d’arbres en moviment, malgrat que el cap del banyista es
descompon, malgrat que les vores de la banyera palesen que, finalment,
no és una continuïtat congruent.
Com a videoescultura, El Bany està format per, d’una banda, tres
monitors disposats horitzontalment en una estructura de ferro que
componen el cos sencer d’un home dins d’una banyera i, de l’altra, la
projecció a la paret posterior d’unes imatges d’arbres i fullatge
agitats pel vent. |
| |
|
|
AMPOLLA 1989, 2:30 MIN, 3/4” LB / 1” C
Un mosaic irregular de vidres trencats forma una superfície
translúcida on bateguen figures indistingibles de llum electrònica,
superfície de la qual sobresurt el cos d’una ampolla, a l’interior de
la qual es transparenten els cossos nus de dones, tot deformantse a
l’alçada dels seus rostres per la corba que envolta el coll de
l’ampolla. L’alentiment, fins a arribar a l’extrem de la imatge
congelada, contraposat a l’acceleració del muntatge original de la
breu seqüència que és el nucli de la peça, descompon cinèticament
aquesta imatge, amb reminiscències cubistes, que hom podria descriure
com un nu dins d’una natura morta.
La videoescultura està feta de planxes seccionades de ferro que
envolten tridimensionalment el monitor, i estableixen una relació
òbvia amb els vidres trencats que formen el fons de la imatge. |
| |
|
 |
FAMÍLIA 1990, 4 MIN, 1” C
Autoretrat i retrat familiar. No hi ha cap rostre que sigui
identificable totalment, les imatges han estat mesclades de tal manera
que en resulta un monstre sintètic i de rostre canviant, un ésser
grotesc que sembla el resultat d’un experiment genètic simulat
electrònicament o, senzillament, un joc disbaratat però ple d’humor.
Com a videoescultura, un monitor encaixat en un cap de ferro, enfront
del qual, una lupa distorsiona les imatges. |
| |
|
|
CONTORSIONISTA 1991, 4:25 MIN, BETACAM SP
Aquest treball s’inspira en un compendi i mescla capriciosa de l’art
de les diferents cultures mesoamericanes. De fet s’inspira en les
formes hexaèdriques d’un gran nombre de les seves escultures i del
barroquisme dels seus relleus. La imatge està formada per diverses
cares, resultat de la juxtaposició de diferents parts del cos sense
proporció entre elles.
Com a videoescultura, una forma geomètrica, inspirada en la imatge, de
dimensions similars al moble del monitor. |
|
|
|
 |
MARIA MUÑOZ 1992, 4:50 MIN, BETACAM SP
En aquest treball de videodansa la idea de realització i muntatge és
anterior a la coreografia, i la coreografia, anterior a la música. La
coreografia es basa en un repertori de gestos universals enllaçats
entre si i vinculats a un sentiment o a una idea. |
|
|
 |
|
TORTURAE 1996/99, 9 MIN, MINI DV
Torturae té diverses motivacions: la recerca creativa i tecnològica,
la capacitat de l’ésser humà d’infligir dolor i la denúncia contra la
brutalitat del poder en qualsevol lloc i temps. Torturae és un vídeo
interactiu inacabat convertit en un vídeo interactiu virtual. |
|
|
|
 |
MASSA SOL AL CAP 1999, 6:30 MIN, MINI DV
És una mena de diari personal, un diari fet de moments quotidians,
d’imatges que descriuen diferents estats d’ànim, fixacions, sentiments,
idees... un recorregut visual i sonor entre la realitat i el fantàstic.
Deu vídeos/seqüències en un sol vídeo. Deu vídeos clarament
diferenciats, de diferents gèneres, amb diferents tractaments d’imatge:
des del pla seqüència al muntatge trepidant de fotogrames, del blanc i
negre al color, de la càmera estàtica a la càmera a mà, del muntatge
més elemental a la sofisticació tecnològica, amb llums diferents...
vídeos curts i autònoms de durades variables, que tenen sentit per si
sols però que junts en tenen un de més complet i complex. Ritmes,
pauses, moviments, sorolls i silencis... es fusionen i integren les
diferents peces en una composició única. |
|
|
|
|
AIXAFACAPS 2002/03, 2 MIN, MINI DV
Com el seu títol suggereix clarament, es tracta d’una peça que
reprodueix una mena de trencanous on es van aixafant electrònicament
els caps de gent coneguda i pròxima a l’autor en el temps, l’espai o
l’afecte. Indolor per a les seves víctimes, que accepten el seu destí,
l’”aixafacaps” és fred i implacable.
L’escultura, de ferro, 170 x 50 x 45 cm, consta de tres monitors. En
el central, més gran, és on van apareixent i s’aixafen els caps per
l’efecte d’una premsa –uns 50 caps amb fons reals i diferents–. En els
dos laterals, més petits, els cargols de la premsa van girant sense
parar. |
|
|
|
|
ENIGMÀTICA X 2003, 3:10 MIN, MINI DV
La X representa la incògnita a resoldre, també pot simbolitzar el
creuament de camins, també la utilitzem per ratllar allò que és
incorrecte, i les línies rectes que es creuen formant la X les podem
trobar a la natura i en allò creat per l’home. Enigmàtica X és el
resultat de solituds i de confusions de sentiments. |
|
|
|
|
EI XICA, ANEM 2004, 3:45 MIN, MINI DV
Pujada d’ascensor i baixada de gos. |
|
|
|
|
TRÀNSITS 2004, 30 S, MINI DV
Naixement i agonia enrinxolats. |
|
|
|
|
SOMETIMES 2005, 50 S, MINI DV
Fragment de cançó cantada per l’autor del vídeo. |
|
|
|
autoretrat
autoretrat
|
EXPOSAT 2005, 5 MIN, MINI DV
Conscient que la càmera, que jo mateix he accionat, m’enregistra, em
sento incòmode però m’hi poso bé. M’exposo. El que faig és obligat i
té sentit. I un cop més al vagareig i la deriva. Autoretrat. Fent
temps amb imatges. |
| |
<< |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
| |
| |
|
|
|
|
|
| |
|
|
|
FLUX 2005 . Festival de vídeo d'autor
27, 28, 29 octubre 2005
CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona c/ Montalegre, 5 |
|
 |
|
