|
Dionís Escorsa . Selecció de vídeos per a projecció |
| cv
| selecció de vídeos per a projecció
| vídeos interactius consultables a firaflux
| autoretrat
| videografia . exposicions
| article de Nadiel faRré |
 |
THE CHAIRMAN 2004, 0:12 MIN
Peça d’animació utilitzada com a introducció audiovisual a d’altres
espectacles, en la
qual la cadira de l’espectador fuig espaordida i finalment cau
esgotada, en resistir-se a la passivitat que l’espera. |
| |
 |
|
LLUM LENTA 2001, 2:23 MIN
Intent d’assimilació de les propietats del temps, a partir de
l’anàlisi detinguda de la durada del dia com a primera mesura profana
i ancestral, i de la permutabilitat de la seva llum, que defineix les
imatges. Al mateix temps, es vol elaborar una metàfora sobre la seva
pròpia condició, no només utilitzant efectes videogràfics
d’acceleració de la realitat, sinó actuant també sobre ella. El
resultat és un curtmetratge en etern procés d’elaboració (una
seqüència de 10 segons necessita un dia assolellat sencer de rodatge),
en el qual la llum solar protagonitza una dansa amb el temps que
s’estén a múltiples objectes. |
| |
|
 |
COM MALTRACTAR LA FALSEDAT 2001, 2:57 MIN
Videoinstal·lació creada per ser mostrada a les ruïnes de l’antic parc
d’atraccions de
Montjuïc a Barcelona, durant la primera edició de la triennal
Barcelona Art Report. La
fantasmagòrica imatge d’un pallasso que es resisteix a deixar l’espai
que abans havia
sigut el seu hàbitat natural, apareix de sobte per una porta
parcialment destruïda, i sega violentament la vegetació que a poc a
poc va creixent al voltant. Nova revisió del tòpic del pallasso
assassí; aquest cop presentada com a metàfora de la fragilitat de la
supervivència, però també com a representació dels infinits cicles de
vida i mort. La projecció a escala humana utilitza artificis de
perspectiva combinant objectes reals i plantes amb animacions
videogràfiques per fer més realista la fantasmagoria. |
| |
|
 |
POLS DE PAPALLONA 2002, 2:17 MIN
POLS DE PAPALLONA (MAKING OFF) 2002, 3:35 MIN
Intent d’elaboració d’una col·lecció d’imatges d’éssers humans en
parella, partint de la premissa estètica de la metamorfosi que té lloc
quan dues persones s’uneixen sexualment. La vella idea del nou cos
únic resultant (segons Plató, origen de la humanitat), es desenvolupa
en una similitud visual amb alguns insectes, o més aviat aràcnids. Amb
la mateixa pretensió científica amb què aquests animals es capturen,
col·leccionen i mostren a museus, s’incita les parelles a deixar
capturar la imatge de la seva unió, en el supòsit benvolent que ningú
és realment la seva pròpia imatge, per col·leccionar la seva
animalitat amb les mateixes eines, numeracions i catalogacions, i
mostrar-la després en les mateixes vitrines dels museus. |
| |
 |
|
PROJECTILS IL·LUMINATS (PER LLURS ENLLUMENATS DIANA) 2005, 6:28 MIN
Videoinstal·lació creada a partir de la lletra de la cançó country
Sunny sunday, de Joni Mitchel, on la protagonista pretén apagar, a
trets, un fanal de l’enllumenat públic des de la finestra d’un motel
de carretera. Les bales perdudes, il·luminades pels mateixos fanals
diana, retenen el temps de les seves pròpies conseqüències, en forma
d’un accident que es desdobla en l’espai dels miralls retrovisors. |
| |
|
 |
L’ABSENT 2000, 3:19 MIN
Sèries de videoinstal·lacions i fotografies que pretenen mostrar la
qualitat fantasmagòrica inherent a tota representació. Un projector
il·lumina una cadira,
dibuixant la seva ombra en una paret propera. La imatge que conté
aquesta llum, d’una persona, apareix asseguda en aquesta ombra. La
cadira real resta buida. Aquesta absència s’evidencia més quan el
retratat sembla també absent. Els gestos indesxifrables que realitza
durant la projecció trenquen tota lògica i prevenen l’espectador de
buscar cap fil argumental. Són els moviments d’un boig, d’algú immers
en una altra realitat, d’algú no present. |
| |
|
 |
DIR LA VERITAT NO ÉS LA VERITAT 2000, 0:37 MIN
Videoinstal·lació que analitza la paradoxa de la representació com a
eco temporal del
representat, en entrar en conflicte amb el seu mateix origen. La
descol·locació d’una
ombra que s’anticipa provoca en el seu propietari una reacció més
aviat violenta, en un sentit paternal. Les claus de la casa es
mantenen com l’únic perdurable quan pare i fill reescenifiquen un cop
més el seu antagonisme edípic. |
| |
 |
|
VISIÓ INTERNA I i II 2002, 0:57 MIN 1:30 MIN
Metàfora de la reflexió, de l’instant creatiu o de l’autoconeixement,
aquestes peces
mostren un gest horrible: el/la protagonista es clava una xeringa a
l’ull, n’extrau el
contingut i se l’insereix altre cop a les venes. L’explícita manera de
mostrar-ho
pressuposa lectures menys viscerals: l’autolesió que pot produir el
coneixement,
l’assimilació de manera massa sentida del que en definitiva només són
imatges de les
coses, l’ànsia de drogoaddicte amb què de vegades es pot arribar a percebre el món. |
|
|
|
 |
CONVERSACIONS CONGELADES 2002, 2:06 MIN
Animació videogràfica en la qual personificacions arcaïtzants dels
conceptes de mort i temps entren en conflicte. L’enuig del temps amb
una mort avorrida i reiterativa que esqueletitza el paisatge i la
natura, es presenta en forma de gag de dibuixos animats per a nens,
única forma possible en l’actualitat de mostrar aquest tipus de
personificació tan utilitzada en el passat per iconografies religioses
de totes les cultures, però que avui en dia sembla irrevocablement
naïf. |
|
|
 |
|
CONILLS EN VENDA 2003, 1:58 MIN
Peça en la qual es transforma satíricament l’espai expositiu en una
granja de conills
blancs que viuen sobre una capa d’imatges impreses provinents de la
indústria
pornogràfica. Sabent que els conills, encara que estiguin ben
alimentats, acostumen a
menjar paper sense que això els produeixi cap malestar físic, es
proposa la visió del que podríem anomenar l’encarnació de la puresa en
el procés de devorar la representació de la impuresa, una metàfora del
conflicte permanent entre el real i la seva pròpia codificació. |
|
|
|
 |
EL CAP AL TERRA 1999, 8:13 MIN
Sèrie de filmacions cinematogràfiques en format súper 8 projectades
sobre ampliacions
fotogràfiques, dibuixos o pintures, en les quals la imatge-pantalla
serveix
d’escenografia bidimensional per a la imatge-projecció. Aquesta
superposició de
qualitats origina una reflexió sobre l’estatisme o permanència com a
suport per a la
permutabilitat. L’energia vital en continu canvi, representada també
aquí com a etern
retorn en utilitzar els projectors el recurs tècnic del loop infinit,
es mostra a través d’uns personatges, la majoria de les vegades
animats, que repeteixen una i altra vegada gestos simbòlics
autoreferencials, basats paradoxalment en el fet d’envellir, basats en
el fet que la mateixa repetició desgasta físicament el cel·luloide que
conté les imatges, per la qual cosa, després d’uns quants dies
d’exposició van perdent la qualitat, per acabar tan deteriorades que
difícilment es poden desxifrar. |
|
|
|
 |
SERVEI D’HABITACIONS PER A EDIFICIS BOMBARDEJATS 2004, 18:30
Al cap de cinc anys de ser bombardejada per l’OTAN, la ciutat de
Belgrad encara
conserva alguns dels edificis destruïts en el mateix estat en què van
quedar. A l’interior d’un d’aquests edificis, les mateixes dones que
abans s’encarregaven de la seva neteja i manteniment es reuneixen
altre cop per tornar a treballar com si no hagués passat el temps. El
seu procés de neteja i reposició d’estris a les habitacions
ara abandonades escenifica la metàfora de l’acte de netejar com
desoblit i revitalització, ja que planteja la necessitat de repensar
aquests espais per a
la ciutat i l’ús que podrien tenir en la futura reconstrucció. Les
anècdotes i descripcions de la quotidianitat passada que aquestes
dones ens podrien explicar –o més aviat explicar-se entre elles–
mentre treballen, serviria de testimoni de
primera mà sobre el significat humà d’una tragèdia com la que hi va
haver, així com de les seves conseqüències vitals en aquest temps
transcorregut. |
|
|
|
|
SILENCI MEDIÀTIC 1999, 1:32 MIN
Treball que es va efectuar en ser requerit per participar com a
artista invitat en el
programa “Avisan’s quan arribi el 2000”, la nit de cap d’any del 1999.
Als platós del
canal 33, es va demanar la col·locació d’una de les càmeres de
televisió davant un
focus, i es va mostrar personalment aquesta disposició objectual com a
escultura,
exigint tot seguit als presentadors la seva utilització per
retransmetre, durant 20 segons, és a dir la durada mitjana d’un anunci
publicitari, senzillament només llum.
|
|
|
|
autoretrat
autoretrat
 |
AUTORETRAT 2007, 1:55 MIN
Hi ha teories que consideren que són les idees les que utilitzen de
manera vírica els cossos humans per difondre’s, i que les persones tan
sols en serien recipients
portadors, o nodes per a llur hibridació. La consideració
individualista del ser un mateix podria provenir de miratges
d’autogovern, que el ser amb els altres condiciona absolutament. Per
tant, un autoretrat haurà de ser necessàriament un retrat dels altres,
un procés volgudament desidentitari. El desassossec de l’emmirallat
prové de la revelació de ser només un altre més. |
| |
<< |
| |
|
|
|
|
|
|
| |
|
| |
| |
|
|
|
|
|
| |
|
|
FLUX 2007 . Festival de vídeo d'autor
15, 16 i 17 de març 2007
CaixaForum
Av. Marquès de Comillas, 6 - 08038 Barcelona |
|
 |
|
