sessió 10. dilluns 10 octubre 2016_21h

TONI SERRA *) ABU ALI

Projecció + col·loqui

Manresa, 1961. A través dels seus vídeos ha explorat diferents visions, en una terra de ningú entre l'assaig experimental i la poesia, amb una presència constant de la noció de trànsit i de les realitats del somni. En els seus primers treballs, a Barcelona, Nova York i Tànger, es qüestionava sobre la bellesa, el misteri de l'efímer i el marginal. A partir de 1994, de tornada a Barcelona, inicia la sèrie de vídeos TV Code, una immersió personal en la crítica dels mecanismes d'alienació i dels mitjans de comunicació, intentant parodiar la seva seducció espectacular i desconstruir la seva capacitat hipnòtica de crear models socials i estereotips identitaris.


La progressiva constatació que la crítica ha de ser un mitjà que ajudi a il·luminar i conèixer nous mons, el porta a reflexionar i experimentar sobre la relació del vídeo amb el visionari, amb l'experiència interior i les visions que transiten entre mons, espais i temps, entre el real i l'irreal, el somni i la vigília, la poesia i la profecia... com un viatge que no només creués, sinó que també esborrés aquests límits i fronteres.

Codirector d'OVNI [observatori de video no identificat]. Ha obtingut el Premi Nam June Paik de vídeo per Istishara Archives i el Premi Ciutat de Barcelona per la instal·lació Fes Ciutat Interior. Ha treballat en altres projectes com Ru'a [visions] o Arxius Babilonia.

www.al-barzaj.org

presentació

Hi ha coses que són conegudes
i hi ha coses que són desconegudes
i entre elles hi ha portes...
William Blake

Toni Serra *) Abu Ali es mou en un barzakh, "un món intermedi entre el real i l'irreal, el visible i l'invisible, el somni i la vigília..." I està tan allà, que en llegir, escoltar, contemplar la seva obra, em resulta impossible fer-ho des de fora. Se m'emporta a aquest lloc, on percebre és més fàcil, on el somni i la poesia, la intuïció, el silenci i la cerca són el natural. I em quedo allà una bona estona, notant els fils del seu teixit i barrejant-los amb els meus, inextricablement. Trama i ordit que configuren un altre lloc barzakh.
Text: Lis Costa 

 




Sol de mitjanit
2016_11 min

Un vell pelegrí vestit amb parracs observa una flor en la foscor de la nit. L'home vell és una porta entre les coses que són conegudes i les desconegudes... Simbolitza la decadència i el final d'allò que hem donat per real, i que ara es mostra efímer, igual que la pobresa dels seus vestits ja arrossegats pel temps. La proximitat de la mort com a indefugible veritat li atorga la seva pròpia visió; una visió nova i profunda no limitada a la percepció visual, ni a la lògica i les lleis del món. Potser és per això que en plena foscor de la nit pot contemplar la bellesa d'una flor.

 

El canto de la abubilla
2015_30 min

"Viatger que viatges sense altre equipatge que la imaginació".
Una vegada vaig somiar en grans cels, núvols i buits enormes i molts ocells de tota mena volant a gran alçada. Vaig sentir la crida d'aquesta migració, però la imatge era vertical, no suggeria una migració en l'espai, sinó entre els mons... una migració a través dels estats de l'ànima. Diferents paisatges de l'ànima caracteritzats per una sensació de pèrdua i desorientació..., erms de l'ànima i de les ciutats on busquem el que no sabem. De vegades ens trobem en laberints inquietants i allà, perduts amb l'única referència hipnòtica de la llum, demanem un camí per seguir vius, un camí no escrit, i alhora un camí i no un altre, un camí únic per a cada ésser humà.


Trance with the green man
2015_7 min

Una recerca d'Al-Khadir, el mestre interior.
Al-Khadir, un personatge generalment desconegut en la cultura occidental, ocupa un lloc molt important en el saber popular i místic dels països del rizoma islàmic, si bé els seus orígens es remunten a temps ancestrals. Al-Khadir, literalment “el que reverdeix”, habita el món intermedi, la terra de ningú, el fi interstici entre el real i l'irreal, la vida i la mort, el somni i la vigília... A aquest lloc, se l’anomena Al-Barzakh, l'Istme. Per on ell passa, tot reverdeix. Fins i tot les empremtes de les seves petjades es cobreixen immediatament d'herba.