Projecció + col·loqui
Manresa, 1961. A través dels seus vídeos ha explorat diferents visions, en una terra de ningú entre l'assaig experimental i la poesia, amb una presència constant de la noció de trànsit i de les realitats del somni. En els seus primers treballs, a Barcelona, Nova York i Tànger, es qüestionava sobre la bellesa, el misteri de l'efímer i el marginal. A partir de 1994, de tornada a Barcelona inicia la sèrie de vídeos TV Code, una immersió personal en la crítica dels mecanismes d'alienació i dels mitjans de comunicació, intentant parodiar la seva seducció espectacular i desconstruir la seva capacitat hipnòtica de crear models socials i estereotips identitaris.
La progressiva constatació que la crítica ha de ser un mitjà que ajudi a il·luminar i conèixer nous mons, el porta a reflexionar i experimentar sobre la relació del vídeo amb el visionari, amb l'experiència interior i les visions que transiten entre mons, espais i temps, entre el real i l'irreal, el somni i la vigília, la poesia i la profecia... com un viatge que no només creués, sinó esborrés també aquests límits i fronteres.
presentació
Al treballar amb peces de petita i mitjana durada un s’adona que, d'alguna manera i superant tota previsió, funcionen com a peces d'un mosaic que poden intercalar-se de diferents maneres i donar lloc a diferents sentits i recorreguts. En aquesta projecció cercarem de fer-ne un a partir de la idea del vídeo com a visió i contemplació.
www.al-barzaj.org
Los Sures
2008_Barcelona, NYC_16 min
Los Sures és el nom d'un barri porto-riqueny de Brooklyn, Nova York. Gravat el 1991 i editat el 2008, aquest vídeo no és tant un retrat o una memòria d'aquell barri, sinó un viatge iniciàtic a través de diferents paisatges interiors que tenen el seu reflex en els erms urbans, en l'evocació de la mort i la solitud, però també en la contemplació i la celebració de la vida.
The Job_Falluja's Lost Tapes
2010_No Zona_17 min
Les imatges van ser originalment gravades per un periodista encastat a les tropes americanes d'assalt, els únics periodistes als quals es va permetre rodar imatges o simplement acostar-se a la zona abans, durant i després del combat.
Anys després, aquest periodista va penjar les imatges en un web temporal, sense editar i amb una banda sonora afegida de música clàssica, com un "souvenir iraquià" per als marines que havien participat en l'assalt: "to all the marines of quilo 3/5. Nick and Geof send their thanks for all your acts of kindness and generosity".
El setge de Fallujah és una de les més extensives i recents violacions dels drets humans i un prototip per a l'operatiu "Plom Fos", Gaza 2009. Segons s'ha reconegut, es van incomplir més de 70 articles de la Convenció de Ginebra. Les forces dels EUA van bombardejar escoles i hospitals, franctiradors van abatre civils, es van utilitzar armes químiques: fòsfor blanc i napalm. En el seu moment es va barrar l'accés a la ciutat, fins i tot avui dia s'impedeix una completa investigació dels fets.
Però per sobre de tot aquest vídeo és "The Job", la feina. Una concepció del que el treball pot arribar a significar en aquesta societat.
Last Night Dhikr
2008_Marrà queix_7 min
Sèrie: El Hamdulillah Tapes
La recerca de l'aigua, el descens al pou del cor. Sobre un poema de Najmudin Kubra (S. XII Pèrsia).
El més probable és que tard o d'hora ens trobem en un paratge en aparença sec i àrid. Inesperadament les nostres passes ens han deixat allà, tots els camins són possibles, però cap sembla portar enlloc. En la nostra solitud trobem l'única companyia de la contemplació, la mirada aquietada ens mostra un món aquietat, un món que lentament comença a mostrar-se al marge dels paràmetres del desig o la funcionalitat, un món sense fora ni dins. Comprenem millor ara que allò que veiem no ens és estrany i el viatge cobra així un sentit divers i interpretatiu. Un petit grup d'homes apareix a la llunyania, ens hi acostem i els seguim. Un d'ells és un saurí, busca aigua amb una branca d'olivera, el pas és ràpid. Sobtadament, com si rebés un cop, trontolla, i potser cau, caiem...
En l'erm, un arbust sec ha obert unes petites flors, els nostres passos prenen ara un camí de pols, de pedres, d'esbarzers i acàcies, creuant portes i murmuris, rumors o rialles de nens.
Estirats a la terra, com terra, perquè un pou s'obri al nostre pit i la consciència baixi a prop del cor, allà veurem sense paraules, amb els sons de la respiració-batec, un record del lloc d'on venim, del lloc que som, d'on brollen les aparences, com aquests núvols que formen figures capritxoses que duren molt poc... Una recerca del que hi ha de vida en nosaltres. La presència del que ens fa viure.
Wahab
1994_TÃ nger_3 min
Sèrie: Archivos de Tánger & El Hamdulillah Tapes
Música: Mohammed Abdelwahab
Polsoses cançons egípcies, la dansa de l’efímer.
Uns papers al vent en un carreró de Tànger, la dansa de l'efímer, la fragilitat de l'instant. Diaris, bosses de plàstic, mocadors de paper, tots ells destinats a desaparèixer. Però la contemplació col·lapsa el temps de l'instant i obre una porta a un altre lloc sense mesura. Aquí és l'etern ball dels encontres i desencontres, ara en forma d'un diari i una bossa de plàstic que es freguen atrapats en un remolí de pols. El full del diari s'obre, la bossa s’hi posa a sobre capritxosament, i tornen a repetir una i altra vegada el joc. Algú passa, aliè a l'escena desapercebuda, invisible sense l'estat de contemplació. I allà sentim que és la vida la que ens pren, la que ens porta en braços, la que ens fa trobar-nos en la pèrdua. Allí estan tots els possibles i impossibles de les nostres històries, l'atzar és la seva necessitat i la casualitat, el seu destí...
Istishara [consulta a través dels somnis]
2004_Marrà queix_14 min
Sèrie: El Hamdulillah Tapes * Fes Ciutat Interior
Consultar a través dels somnis. El somni com un passatge entre mons paral·lels, un cap que esborra els límits entre el real i l'irreal, entre la vida i la mort.
"Quan dorms t'alliberes del pes del cos i els sentits es tanquen als oceans de l'existència. Altres sentits s'obren cap al món ocult com l'ull, l'oïda, l'olfacte, la boca, la mà, el peu i un altre cos. S’hi veu, s’hi sent i es prenen mossegades de menjar del món ocult, es parla, es camina, es recorren i s’atenyen regions llunyanes, ja que la distància no està emmascarada. És un cos més perfecte que aquest. En aquest cos es dóna amb freqüència l'habilitat de volar, caminar sobre l'aigua o entrar al foc sense cremar-se. No pensis que són paraules buides, és una realitat; el somni és el germà de la mort". Manifestacions de la Bellesa. Najmudin Kubra (SXII, Pèrsia).
Al Barzaj
2010_Marrà queix_14 min
Sèrie: El Hamdulillah Tapes
Disseny de so: Barbara Held
Al Barzaj [entremons] és un poema sobre el món intermedi entre el visible i l'invisible, el somni i la vigília... Un viatge interior a través de carrers subterranis i jardins secrets.
Seffar. Fes Ciutat Interior
2004_Marrà queix_14 min
Sèrie: Fes. Ciutat Interior
Silencis, oliveres al vent, contemplacions i laberints de somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant anys va viure a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre Occident i els seus conflictes.
El Amor es tu Destino
2010_No Zona_10 min
"Fill meu, no t'entristeixis, l'amor és el teu destí".
Videolectura intervinguda d'un concert del músic egipci Abdelhalim el Hafiz interpretant “La lectora de tasses” del poeta Nizar Kebani.
Fill meu, tens 10 anys, miro la teva vida per venir i avui sento un gran vertigen. Però és injust, ja que la veig potser des del meu ocàs. Ja no tinc l'impuls que està naixent en tu amb força, creixent cada dia; aquest remolí de pols, però també de bellesa, que agafarà la teva vida, com les nostres, com una fulla al vent. Recordo com ahir, a l'erm, recollies una pedra translúcida i me la mostraves brillant al sol, i ara sé que ets aquesta estrella que cremava a les teves mans.
