Projecció

Barcelona, 1956.

“Neix a Barcelona el 56. Des de l'any 1975 treballa en fotografia, cinema i vídeo. A partir de 1985 pren partit pel potencial propi del vídeo, de professional es transforma en amant i hi oposa l'actitud independent de l'experimentador que tracta de desenvolupar un treball personal i coherent.
El seu treball proposa diferents menes d'experimentació visual, amb una concisió i precisa elaboració dels comptats elements que entren en joc en cada cas, sense oblidar el so. Cada peça és llavors com un impacte, breu en duració però suficientment dens com per a no esgotar-se d'un cop d'ull.
Dues referències apunten una doble constant en el treball de Pueyo a partir de "Pel meu art...": el cos com a objecte visual principal i l'estructura electrònica de la imatge com a matèria mal·leabilitzada.
La decisió d'incorporar una estructura escultòrica en cada una de les peces forma a la vegada part d'una estratègia per tal de singularitzar-les i, d'altra banda, defugir l'estructura narrativa associada amb les imatges mòbils".
Eugeni Bonet (escriptor multimèdia, 1990)

El 1990 exposa al Dipòsit de les Aigües de Barcelona sis videoescultures sota el títol genèric de "PEL MEU ART…"
Els seus vídeos i videoescultures han participat en diverses mostres i festivals, entre d’altres: IV, V, VI, VII, VIII i IX MOSTRA DE VÍDEO DE CREACIÓ DE CATALUNYA (França, Itàlia, Espanya, Brasil, Portugal, Alemanya...), VIDEO MADE IN SPAIN (Nova York), BRITISH NATIONAL VIDEO FESTIVAL (Londres), AVÉ (Arnhem), BIDEOALDIA (Tolosa), II, IV i VI MOSTRA DE VÍDEO DANSA DE BARCELONA (Alemanya, Holanda, Suïssa, França, Espanya...), VIDEOARCO '91 '92 i '97 (Madrid), ART-FUTURA '91 i '93 (Barcelona), MUSEO NACIONAL CENTRO DE ARTE REINA SOFÍA (Madrid) "Bienal de la Imagen en Movimiento '92" i "Señales de Vídeo", FESTIVAL INTERNATIONAL CRÉATION VIDÉO (Montbéliard), F.R.A.C. (Montpellier), KASSELER VIDEOSALON "El Fuego del Sur" (Kassel), BERLIN VIDEO FESTIVAL, WORLD WIDE VIDEO FESTIVAL (La Haia), DEUSTCHER VIDEOKUNSTPREIS (Karlsruhe), ANTWERPEN'93 Capital Europea de la Cultura, GRAND PRIX DE PARIS, DANCE SCREEN (Frankfurt), INSTITUTE OF CONTEMPORARY ARTS (Londres), STATION VIDÉO (Rennes), FESTIVAL INT. DU NOUVEAU CINÉMA & VIDÉO MONTRÉAL, WRO (Wroclaw), "RETROSPECTIVA Joan Pueyo" (València), ELECTRONICALLY YOURS (Tokyo), SYNTHÈSE 98 (Bourges), FORA DE CAMP KRTU i Metrònom (Barcelona), MOSTRA D’ARTS ELECTRÒNIQUES '98 i '00, (Barcelona), etc.
També han estat exhibits a la televisió francoalemanya ARTE, a l'holandesa PRO, a la polonesa Channel 2 i a les televisions alemanyes WDR, SWF-Südwestfunk, IA-TV i Kanal 4; a les televisions catalanes TV3 i Canal 33 en els Joan Pueyo programes Galeria Oberta, 31416, Actual i Temporada de Dansa; a Canal 9 de la televisió valenciana, en el programa Colp d'Ull; a les televisions espanyoles: TVE en els programes Glasnost i Metrópolis, Canal +, en el programa Piezas i Canal Satélite en el programa Caos; a les televisions locals BTV i Canal Metro (Barcelona)…
Distribueixen els seus treballs: Heure Exquise! (França), Montevideo (Holanda), 235 Media (Alemanya).

“Les obres d'en Joan Pueyo, per universals i acabades que siguin, ratllen l'harmonia d'aquelles obres que aspiren a l'absolut però resten deliberadament inacabades. Aquesta sensació, i ell ho sap, és compartida per altres companys que coneixen el seu treball. Les seves obres deixen l'espectador en un buit intencionat donat per la fissura, el tall. Un tall que sentim a la carn com si fos viva, un tall que ve d'unes mans, d'uns dits que me'ls imagino prement botons i tecles tal com si fossin esmolats ganivets, i on l'atzar d'allò trobat conviu amb un càlcul minuciós, quasi maniàtic, que controla la complexa energia de la tecnologia. D'aquesta manera l'ús tecnològic, allò que podríem anomenar les característiques del mitjà, es correspon de manera perfecta amb la seva voluntat de trinxar.”
Jesús Martínez-Clarà (Crític d’Arts Visuals), Trinxar la carn.
Fragment del text llegit pel seu autor durant la presentació dels vídeos de Joan Pueyo a la Fundació "La Caixa" en el tercer cicle de "Tertúlies del Videoart" (Barcelona, dimarts 17 d'octubre del 1995).

“Una de les coses que més sorprèn quan s’observen els treballs de Joan Pueyo és la capacitat que té per construir un ritme visual que mai no acaba d’agafar una direcció única perquè conjuga imatges i temps, lectures i aproximacions, metàfores i signes successius.”
Valentín Roma (Historiador de l’Art), Vademècum videogràfic.
Fragment del text escrit per al catàleg de la Mostra d’Arts Electròniques 2000, Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona 2000).

PROGRAMA

Pel meu art i la gent que estimo, content, aguantaré fins al final
1985_4:30 min_vídeo

Autoretrat. La intensitat i la rauxa obliguen a distorsions i barreges que són la culminació de l'atzar.

El Nàufrag
1986/87_30 min_videoescultura i vídeo_document vídeo 3 min

Sis tubs d'imatge, que s'encasten en una estructura de ferro, recomponen un cos deformat i de parts desproporcionades que es desmembren, retorcen, descomponen, canvien de sexe o juguen amb enigmàtiques tortugues, sobre un fons també múltiple i desbaratat d'imatges, les quals se succeeixen a gran velocitat i manipulades per diferents procediments.

Tango
1988_3:50 min cíclics_videoescultura i vídeo_vídeo 5:30 min

Tango es basa en una coreografia de Maria Muñoz sobre una cançó de Paolo Conte. El tema i el tractament són el cos i el modelat de l'acte representat en una forma pròpiament videogràfica. Com a videoescultura, aquest treball integra la part física de la peça amb el vídeo en una doble correspondència: la columna de formigó com a projecció de l'espai-dansa i el marc de ferro com a representació virtual del muntatge cisellat.

El Bany
1988/89_5 min cíclics_videoescultura i vídeo_vídeo 5:25 min

L'objecte representat és el cos d'un home submergit en una banyera. Tot i que descompost, l'espai serva en principi una continuïtat aparent, malgrat que l'escena del bany tingui lloc davant d'un fons canviant d'arbres en moviment, malgrat que el cap del banyista es descompon, malgrat que les vores de la banyera palesen que, finalment, no és una continuïtat congruent. Com a videoescultura, El Bany està format per, d'una banda, tres monitors disposats horitzontalment en una estructura de ferro que componen el cos sencer d'un home dins d'una banyera, i, de l'altra, la projecció a la paret posterior d'unes imatges d'arbres i fullatge agitats pel vent.

Nens
1988/89_3:20 min cíclics_videoescultura i vídeo_vídeo 3:40 min

Per mitjà de la reflexió d'unes imatges en bocins de mirall trencat, unes adorables criatures esdevenen per moments monstres commovedors, larves carnoses de Polifemus electrònics. Una carcassa de ferro, una mena de banya de la fortuna, serveix de catau d'aquestes imatges.

Ampolla
1989_5 min cíclics_videoescultura i vídeo_vídeo 2:30 min

D’un mosaic irregular de vidres trencats sobresurt el cos d'una ampolla, a l'interior de la qual es transparenten els cossos nus de dones, tot deformant-se a l'alçada dels seus rostres per la corba que envolta el coll de l'ampolla. La videoescultura està feta de planxes seccionades de ferro que envolten tridimensionalment el monitor, i estableixen una relació òbvia amb els vidres trencats que formen el fons de la imatge.

Família
1990_30 min_videoescultura i vídeo_vídeo 4:10 min

Autoretrat i retrat familiar. No hi ha cap rostre que sigui identificable totalment, les imatges han estat mesclades de tal manera que en resulta un monstre sintètic i de rostre canviant, un ésser grotesc. Com a videoescultura, un monitor encaixat en un cap de ferro, enfront del qual una lupa distorsiona les imatges.

Ull de Déu
1990_60 min_videoescultura i vídeo_document vídeo 2:20 min

Col·laboració per a l'espectacle "Noun" de la Fura dels Baus.
“…quasi sense adonar-nos-en, va aparèixer el nostre primer actor virtual anomenat “ULL DE DÉU”. Es tractava d’una escultura composta per 10 monitors de vídeo ordenats de manera que recordaven l’ull amplificat d’una mosca. Aquest actor virtual interactuava amb nosaltres com un actor més. El videoartista Joan Pueyo va dissenyar per a nosaltres aquest artefacte mòbil de 2 metres i mig de llarg i 300 kilos de pes. Recordo la inquietud que transmetia quan l’”Ull”…”
Carles Padrisa, “El teatre digital de La Fura dels Baus”.

Contorsionista
1991_4 min cíclics_videoescultura i vídeo_vídeo 4:30 min

Aquest treball s'inspira en un compendi i mescla capriciosa de l'art de les diferents cultures mesoamericanes. De fet s'inspira en les formes hexaèdriques d'un gran nombre de les seves escultures i del barroquisme dels seus relleus. La imatge està formada per diverses cares, resultat de la juxtaposició de diferents parts del cos sense proporció entre elles. Com a videoescultura, una forma geomètrica, inspirada en la imatge, de dimensions similars al moble del monitor.

Maria Muñoz
1992_4:50 min_vídeo

En aquest treball de videodansa la idea de realització i muntatge és anterior a la coreografia, i la coreografia, anterior a la música. La coreografia es basa en un repertori de gestos universals enllaçats entre si i vinculats a un sentiment o a una idea.

5 min. (''Sóc jo'')
1995/98_4 min cíclics_videoescultura i vídeo_vídeo 5 min

Autoretrat contingut. Barreja i deliri d'idees, sentiments, sensacions, animals, gent, objectes... inconnexos. Cul de sac i el temps es podreix. 5 minuts infinits i quotidians. La videoescultura, de ferro, allotja dos monitors, el cap i l’estómac. Els peus són de porc.

Massa sol al cap
1999_6:30 min_vídeo

Una mena de diari personal, un diari fet de moments quotidians, d’imatges que descriuen diferents estats d'ànim, fixacions, sentiments, idees... un recorregut visual i sonor entre la realitat i el fantàstic.

Torturae
1996/99_9 min_vídeo

Torturae té diverses motivacions: la recerca creativa i tecnològica, la capacitat de l’ésser humà d’infligir dolor i la denúncia contra la brutalitat del poder en qualsevol lloc i temps. Torturae és un vídeo interactiu inacabat convertit en un vídeo interactiu virtual.

Anormals
2001_4 min_vídeo

Criatures anormals, entranyables i extraordinàries, brollen d’una màquina insensata. Més tard, amb un caminar diferent, miren de sortir  d’un tancat sense cap èxit. Aquests éssers escupen foc, llencen pits/bomba i rajos de sang, disparen peus, mosseguen, ejaculen violentament, fan por i vomiten sucs gàstrics. Són molt agressius.