JACOBO SUCARI

Projecció + col·loqui

L'ESCRIPTURA AUDIOVISUAL


La irrupció de la imatge digital va ampliar les formes d'entendre, i les maneres de narrar i mirar del vídeo experimental. La possibilitat de treballar a un mateix temps sobre la imatge, el text i el so, buscant connexions no establertes a priori en un guió, sinó trobades a la sala de postproducció, va permetre als artistes visuals desenvolupar un tipus d'obra que s'apropava a la tradició de l'escriptura mitjançant la visualitat.

Aquests treballs que ara presento estan realitzats a partir de la construcció conjunta i en paral·lel de la imatge i el so, en contrapunt amb el text, de manera que es potencien diferents capes de sentit i reflexió sobre el que escoltem i mirem.

L'experimentació sobre la narrativa audiovisual permet desenvolupar una dinàmica constructiva on moltes vegades el xoc entre text i imatge va planejant sobre la pròpia trama del vídeo, on allò que es relata és una cosa que sorgeix sense control en el procés de treball.

La novetat audiovisual d'aquest antic joc consisteix en el fet que les decisions es poden prendre cada vegada amb més rapidesa, menor control i total (i) responsabilitat.

Qui alguna vegada hagi manipulat imatges sap que la translació escriptura-vídeo no és directa, ni se situa en la mateixa dimensió. Per aquest motiu el relat no segueix una lògica discursiva, sinó que degenera en bifurcacions per a les quals la imatge-àudio és invariablement sorprenent i rica. Es comença a alfa però no se sap on s'acaba.

JACOBO SUCARI

Buenos Aires, 1958. Treballa com a realitzador audiovisual i com a professor d'imatge a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Practica també la música i l'escriptura. Els seus últims textos són Los proyectos frustrados (2021), una sèrie de relats de narrativa de ficció, i l'assaig Tecnologías para el bien común, que es publicarà aviat. Combina treballs documentals en formats expandits (multipantalla i instal·lació) amb documentals per a TV. Interseccions entre la tradició narrativa del cinema i les pròpies de l'art visual d'experimentació.

www.jacobosucari.com


PROGRAMA


El efecto Kuleshov. La producción de sentido
1999_9:10 min

Projecte i guió Jacobo Sucari
Locució Xavier Theros
Producció Jacobo Sucari - Ina Dunkel
Amb el suport de Daniel Guerrero, Martí Sans, Toni Nogueras, Quimu Casalprim i la col·laboració tècnica d'Altervideo

1a Menció al Festival Internacional de Video de creación latinoamericano, 2000.
Selecció al Festival Internacional de Vídeo d'Amsterdam, 2000.

Kuleshov va investigar al començament de segle XX, la manera en què una sèrie d'imatges eren capaces de crear un concepte i d'aquesta manera podien recrear diferents emocions / nocions en l'espectador. El efecto Kuleshov. La producción de sentido construeix una narració / assaig sobre el llenguatge amb base en la imatge i sobre com incideix aquest collage narratiu en la nostra noció de realitat.

 

Conductas ilusorias
2004_8: 22 min_videoinstal·lació_sense so

Projecte, realització i producció Jacobo Sucari
Amb la col·laboració de Daniela, Ona Mestre, Pepo Pérez, Ina Dunkel

Off-Loop, Fira de Videoart 2004, Galeria MXEspai.
Exposició al VAD Festival de Vídeo i Arts Digitals, Girona 2004.

Conductas ilusorias
és una instal·lació composta de quatre projeccions simultànies en vídeo, que tracta sobre el contradictori nexe entre imatge i text o, en la seva extrapolació narrativa, entre discurs i acció. Conductas ilusorias sorgeix d'una posada escènica a partir d'alguns pressupostos conceptuals que provoquen sentències de dubtosa rigorositat:
Els ressorts que són causa del nostre moviment estan ocults. El discurs que acompanya el nostre gest sembla una dimensió autònoma, però de terribles conseqüències. La polisèmia de la lectura de la imatge davant de la del text segueix sent un misteri. Com interactuen els diferents nivells de sentit? Quines interferències de sentit es creen davant els diferents nivells de lectura? El vincle entre Discurs i Acció estarà sempre dissociat.
És il·lusori pensar que un treball pugui donar resposta a tot això, però també sembla il·lusori creure que una conducta i una moral puguin crear un mapa coherent.

 

La ventana (relato)
2000_9: 47 min

Projecte / Guió Jacobo Sucari
Àudio / Vídeo Jacobo Sucari
Animació David Borrull, Alex Huguet
Il·luminació plató Oscar Laser

Selecció - Ajuts a la producció de treballs de vídeo, Generalitat de Catalunya, 2000.
Primer Premi al festival de Vídeo d'Estavar, França, 2001.

La ventana
és un relat sobre el vidre com a mediació, com a nexe d'unió / separació entre l'ull / jo i el reflex / altres. La mirada com a domini, la mirada com a voyeurisme: veure sense ser vist. Veure amb la seguretat del distanciament; veure com a forma de coneixement, veure com oracle del futur. 
La ventana
juga al referent literari, es construeix com un relat escrit on, en comptes de combinar les 27 lletres de l'abecedari, puc, amb una sola màquina amb teclat i ratolí, manipular i disposar de "mostres" pròpies o de material d'arxiu (sàmplers d'imatge i so) i alhora anar creant noves imatges a mesura que el meu relat ho necessiti.

 

Esconder y enseñar
2002_3:30 min

Projecte, guió, realització, càmera, àudio i edició Jacobo Sucari

Hi ha coses que se'ns mostren perquè les sapiguem, i d’altres que se'ns oculten perquè les busquem. Les dues condueixen al moviment.

 

La contemplación
2002_8:50 min

Projecte, guió, realització, càmera, àudio i edició Jacobo Sucari

Pla seqüència on el temps transcorre davant de qui contempla. Un temps no lineal. On els morts habiten el paisatge. La història és actualització d'un no-espai. La creació d'un aquí i ara, on el relat eternitza el present. La memòria teixeix un instant en què jo i tu i jo hem viscut abans encara d'haver nascut.

 

Los paisajes artificiales
2017_6:22 min_videoinstal·lació

Projecte, guió, realització, càmera, i edició Jacobo Sucari
Música original Nad Spiro aka Rosa Arruti ("BMW", Atomic Spy cd)
Agraïments Celeste Reyna, Núria Font, Facultat de Comunicació ESPOL, Álvaro Montané, Patxi Valera

El paisatge, com el temps, és producte d'un llarg procés. El que en el temps estableix un abans i un després, en el paisatge són una sèrie de mediacions i contigüitats. Cada paisatge penja d'un altre d'una manera subtil, igual que el temps, de les memòries.

___

Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com

entrada gratuïta, aforament limitat
reserva d'entrades a taquilla@anticteatre.com

 

 

edicions anteriors:    2000_2004 - 2005 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010 - 2011 - 2012 - 2013 - 2014 - 2015 - 2016 - 2017 - 2018 - 2019 - 2020 -