Projecció

Barcelona, 1962.

Laboralment vaig néixer amb el dibuix i el disseny gràfic. Professions que, com tantes altres coses, he oblidat quasi totalment. Em queden, això sí, les manies. La persistència de les manies en el marasme de l’oblit és enlluernadora.

En el treball com en el quotidià persegueixo la claredat, l’austeritat i el llenguatge directe… i el resultat és un discurs enrevessat, retòric i sovint oscil·lant. Malgrat el malestar que em provoca aquest fenomen, començo a sospitar que és precisament en la fricció dels contraris on es dóna l’escenari que em pertany. On la vacil·lació del llenguatge m’explica allò que volia mostrar sense jo saber-ho.

En aquesta mena de perplexitat he surat aquests anys…

Entro als quaranta amb sorpresa, amb dotze anys de professional en la realització audiovisual, un ofici que puc ensenyar i números vermells als comptes bancaris.

Alguna cosa falla.

SOBREVIURE A L'ENCÀRREC

És possible que una filmografia feta d'encàrrecs comercials conservi trets d'autor? Potser sí. Potser si considerem la possibilitat que els signes de l'autor no són més que un malestar. Una inadequació fatal a la gramàtica. O dit d'una altra manera. Cadascú de nosaltres s'equivoca d'una manera única. Intransferible. L'encert és, en canvi, vulgar.
Això voldria dir que si en un treball d'encàrrec persisteix un trontollar estrany, és que al darrere encara hi sobreviu l'autor. Podria ser.

Sama Samaruck Suck Suck
2002_27 min_documental
L'encàrrec era fer un reportatge de la construcció de l'espectacle d'Òpera-Circ de Carles Santos els últims dies abans de l'estrena a París. La particularitat del muntatge és veure fer una òpera en un ambient de circ. Tots els artistes vivien al voltant de la carpa en rulots i tot l'espectacle es va construir en la disciplina i la  gramàtica del circ. L'aposta va ser un abordatge auster, lluny del to emfàtic habitual en els vídeos de promoció. El documental es concentra en els continguts de la proposta artística de Carles Santos de la mà d'una gramàtica audiovisual que tracta per igual la posada en escena que la quotidianitat de la vida de la companyia al campament.

Popurri
anys diversos_3 min_formats diversos_bobina de realitzador
La "bobina" és l'únic equipatge dels mercenaris de la realització audiovisual a la recerca de feina. La "bobina" és una barreja delirant d'imatges... una possibilitat ràpida de veure si sobreviu un estil particular en les feines d'encàrrec.

Me pudro por tí
1999_4 min_Súper 16 mm_videoclip
Videoclip d'encàrrec del grup de música llatina aragonès ESPECIALISTAS. La proposta té un plantejament  de ficció, més que de clip: tres històries creuades d'amors impossibles que omplen de soledat un pati de  veïns.

Daniela
2000_4 min_Súper 16 mm_videoclip
Videoclip de PEDRO GUERRA. La peça recerca el retrat psicològic de la dona a qui fa referència la cançó amb un llenguatge simbòlic.

Un tal Mulibahan
2001_54 min_documental
El documental explica la història de la repatriació de l'anomenat Negre de Banyoles a Àfrica. Al voltant de la història, el documental cerca les claus de com els occidentals ens hem relacionat amb les altres cultures.