sessió 3. dilluns 23 març 2015_21h

NO CREDIT

Projecció + col·loqui

no credit
és un fenomen, en el sentit clàssic de la paraula. Una experiència sensorial que pot arribar a amagar una estructura no perceptible directament pels seus autors o pels seus possibles espectadors. És perfectament factible que aquesta estructura, idea o concepte no existeixi en absolut i, en tot cas, seran els receptors qui en jutjaran aquesta qualitat. Però el fenomen no credit existeix i els seus creadors volen romandre en l'anonimat, en un intent de simular qualsevol fenomen natural, el sentit del qual els espectadors han d’experimentar pel seu compte i risc.

no credit no respon a cap format audiovisual establert. No és una sèrie ni, per descomptat, una pel·lícula. No té principi, ni nus, ni final. El més semblant al format de no credit podrien ser les tires, en general còmiques, de la premsa escrita diària. Les característiques de caducitat i consum immediats són inherents al fenomen no credit, i no només en un sentit estrictament formal, sinó també en el seu possible significat.

L'elaboració de cada peça es porta a terme en una sola jornada. Alhora, la seva prolongació successiva pot ser infinita, ja que les històries estan imbricades a causa dels seus personatges, però estan allunyades per anys llum pel que fa als diferents arguments.

Tant l'absència de protagonismes com de mitjans, són conseqüència del seu nom, del qual es desconeix l'origen.

Totes les obres estan realitzades entre el 2011 i el 2015.

Agraïments:
Adrià Lorente, Albert Brasó, Albert Royo, Andreu Rabal, Alex Brendemühl, Capa, Colectivo Bajel, Costume, Eduardo Díaz, El Ranchito, Factoría Heliográfica, Felix Bonin, Germán Cañellas, Guillermo Orbe, Joan Bosch, Joan Saura, Jordi Royo, Lalo García, Lastcrit, Lidia Roure, Lola Martínez de la Pera, Luis Blanco, Manel Frasquiel, Manolo Quirós, Marga Domingo, Mar Josa, Martí Llorens, Mercurio Sobocki, Nacho Rodado, Nau Cinematogràfica, Nona Permanyer, Pablo González, Pol Art Digital Sound, Rafel Forga, Raimon Lorda, Raimon Rifé, Rebecca Mutell, Sadilsa, Toni González, Txell Sabartés, Víctor Cuadros, Wetplatewagon.

www.no credit.es


no credit
5:55 min

El temps, el pensament, la pausa, la cerveseta, el declivi i moltes més coses ens acompanyen en aquest petit contuberni de la incomunicació de la comunicació i el surrealisme de la realitat contra la parella de personatges.

 

los demás
4:27 min

Molts cops, sense adonar-nos-en, ens anem allunyant del que ens envolta. És aquesta sensació que el món flueix per uns camins que no són els nostres, que no ens pertanyen ni entenem. L’absurd de la realitat sempre ens acompanya.

 

la pesca
5:29 min

Les reflexions mil·lenàries de la humanitat s’enfronten amb la candidesa amb un resultat inútil. I aquest enfrontament acaba sorprenent propis i estranys.

 

el golpe
7:50 min

La societat va canviant els seus valors, acostant-se novament a la llei del més fort. La resistència davant d’aquest canvi provoca reaccions nímies que, de vegades, ens sorprenen.

 




la deriva
5:47 min

Alguns van a la deriva. Aquesta constant vital tan estesa permet fluir, però hi ha moments que et fan veure que vas… a la deriva.

 

el libro
5:53 min

Hi ha alguna cosa important que no s’hagi explicat 673 vegades com a mínim? La resposta a aquesta pregunta sempre ha de tenir en compte si el que s’explica té a veure amb un mateix.

 

la partida
5:28 min

Les trampes es veuen, però de vegades els imbècils, els tontos, els ingenus o els verdaders genis ens sorprenen traient-se de la màniga trucs senzills que fan que se surtin amb la seva.

 

la mano
7:14 min

La memòria és això que es va perdent any rere any i que fa que un mateix dubti de la pròpia existència. En una mà de pòquer pot arribar a ser molt pitjor.

 

up & down
4:32 min

Pujar o baixar. Aquest és el gran dubte, tot i que la tendència, en alguns casos, sempre és baixar. El que resulta veritablement sorprenent i que genera perplexitat i desassossec és quedar-se al mateix lloc.

 

paralelo
6:38 min

Sempre endavant. Això és l'important. Sempre endavant. A on? Sempre endavant. Aquesta obsessió pot portar a trobar-se amb veritables sorpreses sobre el recorregut d'un mateix.