CICLE DE VÍDEO D’AUTOR 2002_2003 BARCELONA

sessió 3. dimarts 17 desembre 2002_23h

JORDI COLOMER / FRANCESCA LLOPIS

Projecció

JORDI COLOMER
Barcelona, 1962.
Va néixer el 1962 a Barcelona, ciutat en la qual va cursar estudis d’Art a EINA,d’Història de l‘Art a la Universitat Autònoma i d’Arquitectura a l’ETSAB.
Des de la seva primera exposició el 1986, Colomer ha desenvolupat un treball d’instigació als límits de l’escultura. Servint-se d’objectes, grafies o arquitectures -que destil·len sempre un transfons narratiu- el paper de l’espectador ha anat progressivament guanyant protagonisme. En els seus treballs videogràfics recrea espais artificials de ficció, incorpora l’actor i el so i construeix els espais de projecció com un tot integrant d’una concepció temporal de l’escultura que qüestiona les idees de percepció i d’il·lusió.
Ha portat a terme moltes exposicions individuals i ha participat en múltiples exposicions col·lectives internacionals. També ha col·laborat com a escenògraf en muntatges teatrals i ha impartit nombrosos tallers i seminaris. És professor a l'ENBA (Lyon), Escola Nacional de Belles Arts de Lió.
Jordi Colomer va  inaugurar el 1997 amb Simo una fructífera etapa en què els seus habitacles poblats d'objectes incorporen personatges compulsius emmarcats en una temporalitat més enllà del real. Avui presentem aquest vídeo conjuntament amb els seus treballs més recents.

FRANCESCA LLOPIS
Barcelona, 1956.
"La pintura m'ha servit per construir el llenguatge, i quan dic llenguatge és perquè el que he fet sempre és escriure amb els pinzells. Cada pintura l'entenc com un  fet autònom que construeix la memòria. Ara aquest text té una nova puntuació amb el ritme de les imatges mòbils i el transcórrer dels segons del temps".

 

PROGRAMA

JORDI COLOMER
Simo

1997_12 min

Simo, en la seva cambra blanca, sofreix un canvi d'escala, la qual cosa no l'impedeix seguir amb els seus rites d'acumulació d'objectes i horror vacuii. Protagonitzada per Pilar Rebollar.


JORDI COLOMER
Pianito

1999_3 min

Una simfonia de pols, fum i música sobre cartó al ritme de l'aprenent de bruixot. Interpretat per Carlos Pazos.


JORDI COLOMER
Alfabet

2001_1 min

Una pissarra en moviment ens il·lustra sobre  les desavinences entre paraula i imatge.

 

Les jumelles
2001_5 min

Dues bessones habiten l'escenari d'un teatre poblat de miralls. Amb Eve i Sandra Neumuller.

 

JORDI COLOMER
Les villes

2002_2 min_doble projecció

Una noia en pijama ens qüestiona sobre els límits de la ficció amb un fons de ciutat trepidant. Amb Adeline Dini.


JORDI COLOMER
Père Coco i alguns objectes perduts el 2001

2002_5 min_mut

O les deambulacions per la ciutat d'aquest personatge vestit de negre i amb un gran sac a l'esquena que recupera tot allò que es va perdre l'any passat. Protagonitzat per Idroj Sanicne. Amb la col·laboració de l'oficina d'objectes perduts de St. Nazaire.


JORDI COLOMER
Anarchitekton

2002_5 min_mut

Les manifestacions utópiques d'un descamisat sota un cel blau. Primer capítol d'un projecte d'enciclopèdia de l'arquitectura en els límits de la ciutat. Protagonitzat per Idroj Sanicne.

 

JORDI COLOMER
Els dorments (Le dortoir)

2002_12 min

Recorregut a través els dotze pisos d'un bloc d'extraradi el dia després d'una festa mundial. Una vanitas en moviment en un món totalment construït. Amb Ana María Bretón, Laura Dada, Sulin Prado, Silvia Martín, Merida Mc Carthy, Alba Leat, Jimena Posada, Andres Loewe, José Gutierrez, Ahamed Agha, Cisco Aznar, Carlos Fernandez, Franco Jacometti, Alexandra Filiatreau, Serafín Rodríguez, Pau Taché. Música: La  dreamall orchestra.


JORDI COLOMER
Fuego gratis

2002_6 min

Una parella en un gran cotxe daurat travessa la nit a la recerca de nous productes... Amb Marieta Orozco i Juan Márquez.

 

FRANCESCA LLOPIS
Nimês

1989

Reportatge-ficció sobre les experiències a l'estada a l'escola de Beaux Arts de Nimês, com la influència en la meva pintura del port de Marsella.  Realització: Jean Pascal. Guió: Francesca Llopis.

 

FRANCESCA LLOPIS
My Funny Valentine

2000_3 min

Un capoll metàl·lic s'obre per ensenyar-nos una figura quasi humana, per tornar-se a tancar. El so és la meva veu cantant “My Funny Valentine”.

 

FRANCESCA LLOPIS
2 Habitacions amb vistes

2001_25 min

Multicàmera que consta de 3 vídeos:
1.  RETRATS (loop de 21 min)
Un conjunt de persones vistos individualment, que es presenten a ells mateixos. Són transformats digitalment i engolits per una gota de tinta. Metàfora sobre la realitat de la pintura.
2. TEMPS (loop de 7 min)
Vistes de l'exterior de les habitacions dels retratats. El so fa referència a la contemplació i al pas del temps.
3. PENSAMENTS (loop de 14 min)
Quatre petits films independents entre si. Són el resultat del propi procés existencial, unit a la simbologia del pas del temps i la transformació del pensament i contacte social (retrats). Sorgeixen de matèries residuals de la pintura, en forma d'espiral que ens remet al viatge interior.

 

FRANCESCA LLOPIS
Selenita in concert

2002_4 min

Un personatge, que certament aterra des d'un altre món, ens ofereix una versió de Jonky de William Burroughs. El personatge en qüestió transmet un desassossegament provocat per la mateixa música i el text.

 

FRANCESCA LLOPIS
En-surt

2002_4 min

Viatge sobre un paisatge desolat en diferents estats de percepció, que amaga una sorpresa.

 

 

flux 2000_2004 - flux 2005 - flux 2007 - flux 2008 - flux 2009 - flux 2010 - flux 2011 - flux 2012 - flux 2013 - flux 2014 - flux 2015 - flux 2016 -