CICLE DE VÍDEO D’AUTOR 2000_2001 BARCELONA

sessió 8. dimarts 22 maig 2001_23h

EUGENI BONET

Projecció

Barcelona, 1954. Escriptor, curador i faedor audiovisual, treballa principalment en les àrees de cinema, vídeo i mitjans digitals.

De 1973 a 1980, realitzà diversos films i vídeos de caràcter experimental que han estat exhibits en filmoteques, museus i festivals d’Europa i Amèrica. Posteriorment ha escrit i realitzat diversos programes audiovisuals (en vídeo, TV i diaporama) sobre temes d’art contemporani, entre els quals Duchamp (retard en vídeo), emès el 1987 per TV3, i la sèrie Lecturæs de Cirlot (1997-98) guardonada als festivals de vídeo de Vitoria-Gasteiz i de Navarra 1998, i a la Mostra d'Arts Electròniques de Catalunya 1998 amb el Premi de l’ACEVIP (Associació Catalana d'Empreses de Vídeo Professional). Ha col·laborat a la sèrie El arte del Vídeo, produïda per TVE, com a guionista i assessor (1988-89); i en els CD-ROMs Muntadas: Media Architecture Installations (InteRom) (Centre Georges Pompidou / Université de Paris I, 1999) i ArteVisión: Una historia de las artes electrónicas en España (MECAD, Sabadell, 2000) pel que fa a la direcció de continguts i com a autor dels textos principals.

Coautor de dos llibres: En torno al Vídeo (Barcelona, 1980; México DF, 1984) i Práctica fílmica y vanguardia artística en España, 1925-1981/The Avant-Garde Film in Spain (Madrid, 1983). Editor dels volums Desmontaje: film, vídeo; apropriación, reciclaje (València, 1993) i Señales de Vídeo: aspectos de la videocreación española de los últimos años (Madrid, 1995), llibres-catàlegs de sengles exhibicions itinerants. Altres escrits en obres col·lectives, catàlegs i publicacions periòdiques (entre altres: Millennium Film Journal, Zoom, Telos, Lápiz, Archivos de la Filmoteca, Zehar, Transversal, els diaris El País i Avui, etc.).

Activitat docent i àmplia participació en seminaris, cursos, simposis i similars. Actualment és Professor Associat a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Departament de Disseny i Image.

Organitzador, curador o assessor de múltiples exhibicions i festivals audiovisuals per tota Espanya (Barcelona, San Sebastián, Saragossa, Madrid, etc.). Curador de diverses exposicions i programacions, entre les quals: Desmontaje/Demontage (1993, itinerant), Múltiplas Dimensões (1994: exposició d’instal·lacions multimèdia en el marc de “Lisboa 94, Capital Europea de la Cultura”), Señales de Vídeo (1995-1997: itinerant), Cercles de Confusió: el cinema dels artistes visuals (1997: Mediateca de la Fundació “la Caixa”, Barcelona, fons de consulta permanent), Ciència-Fricció (1997: Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona), El cinema calculat (1999: itinerant), Moviment Aparent (2000: EACC-Espai d'Art Contemporani de Castelló), Calculated Cinema 2.0 (2001: itinerant).


descarregar postal

REMIX TOTAL DIGITAL RECALL
2001_80 min

O tal vegada ara en diria REMIX PARCIAL / MEMÒRIA DIGITAL. La insistència de l’Habitual Video Team m’ha dut a desempolsar, revisar i reviscolar un grapat de coses audiovisuals, en pel·lícula o en cinta de vídeo. Durant un interval de prop de deu anys gairebé que ho vaig deixar estar, no així quant a l’elaboració de projectes. Per això m’he empescat un gènere propi que és el del “retard”: les coses que tarden a fer-se, o que es fan fora d’hora i no sé si per tossuderia o caprici.

En aplegar aquest FLUX de les meves coses dels 70, dels 80 i de la fi dels 90, malgrat la relativa diversitat de plantejaments i estris, he arribat a trobar una constant. Em temo que aquesta rau en una apologia de la brutícia i del mal d’ull: la pel·lícula ratllada i deteriorada, els drops i les fallides de senyal, la ballaruca de les imatges i altres sacsejaments oculars (i, de vegades, auditius)... Potser la propera vegada ho sabré fer més destrament.

Finalment això és un remix prou tradicional, fins i tot conservador. Tanmateix, la barreja perquè sí, el popurri, el devessall de tastets no m’han semblat pertinents. He preferit preservar la integritat de cada peça, fins i tot quan m’he permès trossejaments i “abreviatures” (és a dir, versions abreujades). Altres coses les mantinc en quarantena o bé no m’ha donat temps a reescalfar-les digitalment, cosa que el públic agrairà ben probablement.

Per als perepunyetes afegiré que, evidentment, les gasòfies més antigues han estat processades més o menys: allí l’ordre o la durada d’un pla, a tal altre un efecte impracticable en el seu moment, en un parell de casos un afegit sonor, etc. Però, en general diria que ho han estat menys que no pas més, perquè el “maquillatge” digital no m’interessa pas si no és per llustrar discrecionalment allò que encara subscric; fins i tot si, al cap i a la fi, és per a tornar-ho desar i cercar temps per a nous projectes, retards o disbarats.

Ingredients:

133
1978-79_45 min_format original film 16mm_amb Eugènia Balcells
fragments intercalats al llarg del programa
El so com a punt de partida de les imatges, tot acudint exclusivament a materials preexistents o “trobats”. Un àlbum fonogràfic d’efectes sonors –133 Authentic Sound Effects (Elektra Records)– forneix la base i l’estructura del film, la qual segueix l’ordre i les agrupacions temàtiques dels sons tal com es troben al disc: “aviació”, “sons casolans”, “automoció”, “guerra i armes de foc”, “efectes musicals”, etc. Les imatges han estat obtingudes de deixalles cinematogràfiques d’espècies diverses: films comercials de diferents gèneres, pel·lícules amateurs, familiars, publicitàries, industrials, turístiques, etc. “Aquest film ... constitueix una invitació a la memòria auditiva de l’espectador que es deixa agafar pel joc i tracta d’endevinar les variacions introduïdes, davant d’una sèrie de juxtaposicions que esdevenen més i més subtils.” (Elisabeth Ayala, Libération)

Einai (de la sèrie Lecturæs de Cirlot)
1998_12 min_format original vídeo Betacam
composició sonora Eduardo Polonio / animació poètica Cristina Casanova
abreviatura 9 min
Lecturæs de Cirlot és una sèrie audiovisual sobre la poesia experimental –permutatòria, fonètica, al·literativa… sempre personal i sorprenent– de J.E. CIRLOT (Barcelona, 1916-1973). Lectures no canòniques, interpretacions contemporànies, recreacions audiovisuals on intervenen diferents procediments i col·laboracions. Incitacions a la lectura i al coneixement d’una poètica heterodoxa, maleïda, i multimèdia en potència. Una introducció i un colofó en forma de “barres de color habitades” recullen les declaracions de diverses persones coneixedores de la vida i obra de Cirlot, les quals aporten un marc documental/testimonial succint però suggeridor, que contextualitza i relliga les diverses “lectures”. EINAI és un dels darrers poemes de Cirlot, on el principi permutatori ateny un gran despullament i la subtil musicalitat de només tres vocals i una consonant que es combinen entre si (les lletres que es troben al títol), la qual cosa es trasllada diversament en la imatge i en el so. En aquest vídeo de 1998 vaig utilitzar/reciclar parcialment un dels primers films que consten a la meva videofilmografia: ReadyMade (111 m.) de 1974.

Photomatons
1976_5 min_format original film Super 8
Peça concebuda originalment per al film col·lectiu En la ciudad... (1976-77), impulsat per mi mateix i que en conté la versió-patró, però que també he presentat en múltiples variants pel que fa a la seva duració i velocitat de projecció, al nombre de projectors emprats i a la superfície de projecció (en una ocasió, la façana d’un edifici), i a l’ambientació sonora (sempre a la recerca d’un plus abrasiu i cacofònic d’agressivitat i malestar sensorial). La intenció de reflectir la densitat i massificació de l’espai urbà, i d’unes sensacions d’anòmia, alienació i desconcert es tradueix en una abrupta successió d’imatges que mostren una menuda multitud de rostres anònims i rígids alineats en les parapolicials fotos de carnet, i amb fugisseres ullades a l’entorn urbà (en el qual s’entrelluquen les pintades del 20-N amb què els fatxes irredempts tacaven els murs per tal de commemorar el primer aniversari de la mort de Franco).

V-2
1974_10 min_format original film Super 8
Una deriva urbana a la cacera d’imatges impremeditades que travessen contínuament la cruïlla entre el concret i l’abstracte. Aquest film el vaig compondre a partir del meu primer contacte amb els estris del vídeo. Les imatges les vaig bolcar de suport magnètic a pel·lícula pel senzill procediment de refotografiar-les d’un monitor (car el muntatge en el seu suport original era fora del meu abast llavors). Així que ara tornen novament a un suport electrònic, en una tercera (de)generació que palesa les petges de les anteriors.

Gay NYC
1977_3 min_format original film Super 8
La Gay Parade del 1977 a la Big Apple. Les imatges desfilen tal com van sortir de la càmera. Música: The Trashmen (Tube City).

Mecānica
retard digital a partir d’un projecte de 1976_5 min
Mecãnica era el títol genèric d’una sèrie de projectes rumiats al voltant de 1976 amb dos aspectes comuns: l’ambigüitat del fotograma fílmic en tant que component estable d’una seqüència dinàmica, cinemàtica; l’aplicació de les lleis del desordre i de l’atzar a unes seqüències cinematogràfiques preexistents. El 1990 encara vaig tornar sobre les mateixes idees i vaig sintetitzar un nou projecte en dues parts, on ja considerava la idoneïtat dels sistemes digitals d’accés aleatori. Aquesta és la base que he pres per aquest “retard”, pel qual he triat una cèlebre coreografia de Fred Astaire (del film Royal Wedding de Stanley Donen).

Homenaje a Bécquer (de la sèrie Lecturæs de Cirlot)
1997_13 min_format original vídeo Betacam
lector poeta Antonio F. Molina
abreviatura 6 min
Un poema que es desdobla en dos, de diferent autor (Bécquer/Cirlot), per arts de muntatge i desmuntatge. Un metrònom marca la pauta del poema-patró i de les seves permutacions i variacions dissonants de versos i paraules recombinades. De passada aquí vaig satisfer en part alguns vells projectes basats en combinatòries programades d’imatges seqüencials (tot i que encara m’hi he entestat amb la precedent Mecãnica). Algunes persones opinen que el poema de Cirlot, per la manera com l’he “(des)manegat”, es fa difícil de seguir i de comprendre, però és que no passa el mateix quan el llegim sobre el paper per primer cop? Aprecio d’altra banda el comentari que n'ha fet el cirlotià Jaime Parra, el qual ha escrit que la meva versió “sumeix l’espectador en cinc minuts d’angoixa extrema”.

Toma-Vistas
1979_4 min_format original film Super 8_doble projecció
Composició per a doble pantalla, dos paisatges en pla fix. Els diversos elements i comandaments de la càmera (Nizo 156XL) són manipulats de manera constant i progressivament additiva (diafragma, filtres de llum natural/artificial, cadències, distància focal, enfocament, etc). Música: John Cage (de Second Construction).

Duchamp (Retard en vídeo)
1986-87_61 min_format original vídeo 1” C
amb Carles Hac Mor, Montse Esteve i la participació de Carles Santos
remix parcial 12 min
Una comèdia de l’art... De l’art i la vida de l’anartista gandul Marcel Duchamp. El fil conductor és un diàleg entre dos personatges, Patrícia i Víctor, lliurement inspirat en una novel·la inacabada de Henri-Pierre Roché de la qual Duchamp havia de ser el protagonista. A la vegada, aquests diàlegs recullen en gran part les pròpies paraules i idees de l’inventor dels readymades, així com citacions de diversos estudiosos de la seva obra. Imatges documentals i d’arxiu, i retalls d’entrevistes amb diverses persones que han tractat a (o de) Duchamp a Catalunya, interrompen, il·lustren i complementen el diàleg. El programa es desglossa en vuit segments: (1) Pintor (2) Grand Verre (3) Atzar (4) Readymades (5) Opticeries (6) Joc/s (7) Dadaqués (8) Etant Donnés. Entrevistes als pintors Peter Ek i Joan Josep Tharrats; els escriptors Lluís Romero i Henri-François Rey; el Sr. Emili Puignau, de Cadaqués, i el filòsof Eugenio Trias. L’any 1987, aquest “retard en vídeo” fou emès per TV3 en el marc del programa Arsenal. Accidentalment, passà en horari de prime time i va tenir fins i tot una interrupció publicitària en l’entremig (molt apropiadament, després del segment dedicat als readymades). Alguna vegada he dit que aquest és un programa de televisió amateur realitzat per un equip de professionals. Posteriorment hi vaig afegir un rètol que deia: “definitivament inacabat”. Tot i que el programa te els seus devots, sempre m’han quedat ganes de refer el muntatge. La pèrdua del màster va complicar les coses. Entre molts altres detalls, les mescles de so no em satisfan; dilueixen per exemple la curosa selecció de músiques de moblament: Stravinsky, Satie, Cage, Varèse, Cowell, Nancarrow... Més recentment se’m va acudir de “trencar el vídeo”, i de moment he fet la prova d’un remix abreviat, que primer volia ser una mena de tràiler o show reel, només que el contingut força apretat dels vuit segments que integren el programa original n’ha elevat la duració a 12 minuts, tot prenent bàsicament extrets de les quatre primeres parts, i al voltant del Gran Vidre i dels readymades.

Visió Smaragdina (de la sèrie Lecturæs de Cirlot)
1998_11 min_format original vídeo Betacam
composició sonora Miquel Jordà
abreviatura 7 min
En paraules de Clara Janés, “uno de los poemas más perfectos de Cirlot”; en paraules de Jaime D. Parra, “una despedida hacia arriba”. L’atenció de Cirlot pel simbolisme fonètic i dels colors motiva en certa forma la composició sonora i la visual respectivament. La lletra del poema es dissol doblement en un flux líquid/cromàtic i un flux sonor/vocal. D’altra banda, l’abstracció de les imatges tal vegada podria relacionar-se amb certs estils de pintura que Cirlot defensà com a crític d’art.

 

 

flux 2000_2004 - flux 2005 - flux 2007 - flux 2008 - flux 2009 - flux 2010 - flux 2011 - flux 2012 - flux 2013 - flux 2014 - flux 2015 - flux 2016 -