Projecció + col·loqui
Barcelona, 1964. Després d'estudiar fotografia a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, va cursar estudis superiors de fotografia cinematogràfica a la FEMIS (Escola Nacional Superior dels Oficis de la imatge i del so) de París entre els anys 1987-1992.
Ha treballat com a directora de fotografia en produccions cinematogràfiques, videocreacions, produccions experimentals i documentals.
Ha estat nominada dues vegades a la millor fotografia als premis Ciutat de Barcelona pels llargmetratges Sevigné al 2005 i Pactar con el Gato al 2007. Ha obtingut el premi a la Millor fotografia al Festival de Girona 2001 i Efectes especials en el Festival de cine experimental de Madrid del 2002 i el Premi efectes especials en el Festival de cine experimental de Madrid al 2000. Els últims premis que ha obtingut són el de Millor direcció en el festival Document.art 2011 i Premi honorífic dels cineastes romanesos, per Paisatges domèstics; i el premi al millor documental en el Festival de cinema d'arte de Bergamo 2011 per Foradar l'instant.
També imparteix seminaris sobre il·luminació i tècniques cinematogràfiques en diverses escoles i universitats.
Com a realitzadora de documentals ha treballat per a diferents televisions: conVIHvir (2009) per a Documentos TV de RTVE, Volem fer de pares (2009) per a TV2 Sant Cugat, Modelo Aran (1999) per a Linea 900 de TV2, etc.
Ha realitzat i dirigit projectes personals en forma de documentals: Zen. Aquí i ara (2009), Paisatges domèstics (2009), El bosc perdut (2008), Foradar l'instant (2008), Lok'tobail-Lok'ombail. Fotógrafos indígenas de Chiapas (2002), i México 2000: la encrucijada (2000). Actualment, està treballant en un nou projecte anomenat Amati.
presentació
En aquesta sessió, l'autora ens ofereix dos dels seus documentals més experimentals: Paisatges domèstics i Foradar l'instant.
arpafilms.blogspot.com
elisabetprandi.blogspot.com
Paisatges domèstics
2009_23 min
Guió, fotografia Elisabet Prandi
Muntatge Adrià Cillero
Música David Sitges, QA’A
Jesús Ramos és escriptor cinematogràfic i també crea peces audiovisuals experimentals inspirant-se en tots els objectes que habiten casa seva. Observa el seu entorn quotidià amb una mirada molt particular i poètica. A través de mil textures, colors i sensacions ens fa viatjar cap a altres realitats.
"Jesús Ramos és abans de tot un gran amic i des de feia molt de temps tenia ganes de fer alguna cosa sobre ell. Em fascina el fet que amb un altre molt bon amic, Joan Marimón, hagin escrit, durant més de 7 anys, les 676 pàgines que configuren el Diccionario incompleto del guión audiovisual. Aquest diccionari no és un diccionari qualsevol ja que té la capacitat d'inspirar, entretenir i instruir d'una forma inusual, despullant el significat de paraules com: Aigua, catàfora, místic, vermell, fruita... També em sembla molt interessant el seu treball com a creador d'obres audiovisuals i la seva prolífica producció. Les seves peces estan plenes de poesia, màgia, bellesa i originalitat. Aquest documental mostra alguns fragments de la seva obra i el seu procés de creació: les seves inspiracions, els seus dubtes, els seus trucs. Em sembla increïble com aconsegueix fer-nos viatjar i somiar amb altres paisatges ... paisatges domèstics, ja que ho fa a partir de les coses senzilles i quotidianes que tots nosaltres tenim a casa nostra".
Foradar l'instant
2008_20 min
Guió, fotografia Elisabet Prandi
Muntatge Adrià Cillero
Música Bach, Oriol Rosell
Coreògrafs i ballarins Ferran Carvajal i Cristina Gamiz
Amb la complicitat de les Variacions Goldberg de Bach, un grup de persones treballa en equip per aconseguir la imatge perfecta. Foradar l’instant combina el making off clàssic amb l’experimentació visual i sonora, indagant sobre la fragmentació del moviment tant en el temps com en l’espai.
"Un dia, el ballarí, coreògraf i actor Ferran Carvajal em va proposar de fer el seguiment de tot el procés de creació del seu nou espectacle de dansa sobre les Variacions Goldberg de Bach. L'encàrrec era molt sucós ja que tenia “carta blanca" per filmar i muntar amb plena llibertat. De tot aquest procés, i havent gravat ja més de 30 hores, em va sobtar molt el moment de la realització de la fotografia promocional de l'espectacle. Aquell dia la concentració era màxima i el treball de tot l’equip girava només al voltant d'un instant: L'instant irrepetible que els flaixos permetien capturar. Amb les imatges que vaig gravar al llarg de la sessió fotogràfica, que va durar prop de 8 hores, vaig muntar un curt documental que mostra tot aquest procés col·lectiu de creació i vaig indagar sobre el moviment del cos i la seva fragmentació. El tractament videogràfic de les imatges em va permetre rememorar Muybridge i les seves cronofotografies. Amb el so i el ritme del muntatge vaig investigar sobre la repetició i les seves variants tant en l'àmbit sonor com visual i de com un mateix instant pot ser vist i analitzat de diverses maneres".
