VIDEOINSTAL·LACIONS X ANIVERSARI
FLUX VIDEOCAPSA
Videoinstal·lació col·lectiva on s’experimenta amb formats alternatius de presentació de les obres videogràfiques, integrada per deu vídeos inèdits de MIGUEL ANDRÉS, ARTURO BASTÓN, ANGIE BONINO, LALO GARCÍA & RAIMON LORDA, KIKOL GRAU, FÉLIX PÉREZ HITA, RROSE PRESENT, SRA. AUDIOVISUAL, PÍA SOMMER i MORROSKO VILA-SAN-JUAN.
Per veure els vídeos, cal obrir les capses i posar-se els auriculars.
MIGUEL ANDRÉS
Yecla, Murcia, 1982. Sempre em van atraure les arts i, encara que des de petit volia ser actor, vaig acabar estudiant publicitat i vaig exercir com a director d’art durant alguns anys en agències de Madrid i València. Després de la crisi de 2008 la meva vida va canviar –com la de tantes persones– i vaig anar trobant el meu camí. Sense saber-ho havia entrat en el món de l’art. Experimentant vaig coquetejar amb diversos camps de les arts visuals fins a topar finalment amb la performance i el videoart, que són els eixos principals de la meva obra. Des de llavors he participat en diverses exposicions i festivals nacionals i internacionals, i he obtingut diversos premis i mencions. Actualment visc a Barcelona i dedico la meva vida al món de l’art, entre altres coses.
INCOMPLETE
2015. 5:50 MIN
Incomplet -a. adj. [LC] No complet. DIEC2
Voldria parlar sobre l’anhel, la sensació que fa sentir-se incomplet, sense saber per què. Com si al trencaclosques de la felicitat li faltés una peça. L’anhel ens impulsa a buscar i intentar assolir els nostres objectius, però, al mateix temps, poden desembocar en un estat de melancolia i ansietat per no poder gaudir d’allò a què s’aspira. Incomplete és un petit assaig sobre aquesta sensació, la set de sentir-se incomplet, l’amputació de l’ànima.
ARTURO BASTÓN
Mèxic DF 1967. Autodidacta. Des dels seus primers passos amb la fotografia experimental fins als més recents audiovisuals, l’obra d’Ar-
turo Bastón s’ha anat perfilant com la d’un bricoleur nat, que sense necessitat de recórrer a la càmera troba en l’emulsió la seva matèria primera, en el décollage fílmic el seu llenguatge, en el muntatge una manera d’engranar retalls de memòria oblidada. Recol·lector d’exquisideses amb les quals reconfigura imaginaris, indaga en la bellesa dels signes en lloc d’anticipar significats. Versàtil en el maneig de recursos tècnics d’edició, defuig la narració lineal per capturar el poder evocador dels encaixos visuals i sonors. (Text d’Anna Adell)
.arturobaston.blogspot.com. .arthurcane.blogspot.com.
EL PASADO NO ES UNA EXTRAPOLACIÓN DEL FUTURO
2015. 8:17 MIN
La simbiosi que Arturo aconsegueix entre dos films, dos gèneres, dues èpoques, dues visions èpiques de la vida i la mort, és tal que el collage de so i imatge perd les seves costures. En masculinitzar les veus ironitza sobre l’efecte surreal dels mals doblatges i sobre els estereotips fílmics de gènere. Però rere l’acoblament aparentment estrafolari de temps i espais (escenaris prehispànics, drama a la mexicana, soroll de fons d’un futur distòpic), en la seva cadència hipnòtica subjau l’etern retorn de la pompa cinematogràfica i els seus temes mítics (sacrificis, venjances, oracles, fills pròdigs contra àngels exterminadors...). Transvasament osmòtic entre imaginaris que aprofundeixen en aquest substrat d’arquetips, inquietant i bell. (Text d’Anna Adell)
ANGIE BONINO
Lima (Perú), 1974. De nacionalitat peruana i italiana, viu i treballa entre Barcelona i Lima. Va estudiar Belles Arts a Lima i un màster en Sistemes Interactius per a l’Audiovisual al Mecad (Universitat Ramon Llull, Barcelona). Últimes exposicions individuals: MAC Museu d’Art Contemporani de Lima, Perú, 2014; monogràfica de videoart al Centre Cultural del Castell de l’Espluga Calba, Lleida, 2015; individual a la Galería Forum de Lima, 2015.
LES ÚLTIMES HORES DE LA CASA
2015. 4:20 MIN
Videoart realitzat amb gravacions fetes per Angie Bonino, que va entrar a l’habitatge Can Batlló un dia abans de la seva demolició, pel febrer de 2015. La casa era al costat de la fàbrica Joan Batlló, també coneguda com Can Batlló, que actualment és un actiu centre cultural generat pels ciutadans del barri de la Bordeta a Sants (Barcelona). La casa va estar tancada i aïllada diversos anys, encara que era envaïda per saquejadors. En aquest vídeo s’evidencia que és un de tants llocs que han anat desapareixent en mans de les polítiques immobiliàries, però els espais i registres de memòria encara es troben a les nostres mans d’una o altra manera.
LALO GARCÍA & RAIMON LORDA
LALO GARCÍA. Madrid, 1959. Vinculat a la creació audiovisual des de 1986 amb Un sueño mecánico, la seva primera obra. A partir de llavors, la seva carrera professional passa per televisió, ficció cinematogràfica, documental i comunicació audiovisual en general; combinat amb les seves inquietuds personals. Juntament amb Raimon Lorda treballen a duo en la creació de peces audiovisuals de diversa índole.
.nocredit.es. .lalogarcia.es.
RAIMON LORDA. Londres, 1960. És director de fotografia des de finals dels 80 en tot tipus de produccions: projectes institucionals, publicitat i ficció per a tv i cine. No té inquietuds personals significatives, però li encanta col·laborar amb Lalo Garcia en qualsevol tipus de projecte audiovisual que es presenti. És notablement tímid i poc brillant.
.railorda@gmail.com.
N
2015. 3:30 MIN
N de nit i de night; de nobody i de necessitat, de no i de never; de not i de no-res; de nervi i de new… Una breu però intensa mirada sobre el que sembla, però no és; o del que és, però no ho sembla.
MÚSICA Marco Mezquida
KIKOL GRAU
Barcelona, 1971. Graduat en Història per la Universitat de Barcelona, va començar la seva carrera professional a BTV (Barcelona Televisió), cadena en la qual va treballar set anys com a realitzador i editor de programes culturals. Ha rebut diversos premis, com el “Miramar” (1997), una menció especial al Festival Zemos98 (2002), 1er. Festival Animalario de Sevilla (2007) i el darrer, primer premi del Festival Docks on the bay de Donosti (2015). Continua treballant en diferents cadenes de televisió i a la distribuïdora de vídeo Hamaca, feina que combina amb la seva obra personal, que l’apropa al circuit artístic. El seu interès per la música l’ha portat a realitzar nombrosos videoclips de forma independent. Fins al moment ha realitzat tres films: Objetivo Gadafi, Las más macabras de las vidas i Inadaptados.
.vimeo.com/user9952586. .hamacaonline.net/autor.php?id=195.
.canal.hangar.org/kikol.
LAS HORMIGAS
2015. 1:44 MIN
Una paranoia col·lectiva, un enorme ull ens vigila... Muntatge audiovisual amb imatges de pel·lícules de sèrie B que il·lustren una cançó del grup La polla records, de títol homònim, de l’àlbum Donde se habla.
FÉLIX PÉREZ-HITA
Barcelona, 1967. Realitzador i editor de vídeo (Soy Cámara. El programa del CCCB - TV2), ha participat en televisions lliures i experimentals i ha col·laborat en diverses exposicions. Ha impartit classes d’història i teoria de l’audiovisual i fa de crític cultural on i quan el deixen.
.felixph@gmail.com. .felixph.blogspot.com.es. .vudutv.blogspot.com.es.
VUDUTV BOX / CAPSA VUDUTV
2015. 4:14 MIN
Zapping inquietant pensat per a un espectador capaç de les més escandaloses indagacions.
RROSE PRESENT
Barcelona, 1962. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, Màster en Filosofia en Art Contemporani de la UAB i la Fundació Miró. En el seu treball combina videoart, vídeo experimental i una reflexió sobre la imatge realitzada des de la imatge amb una crítica mirada “poètica”. Ha participat en nombrosos festivals de vídeo, art i cinema experimental a Nova York, Cuba, Colòmbia, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, Itàlia, Grècia, Portugal, Índia, Madrid i Barcelona.
.rroserpresent.eu.
TODO ES DE COLOR
2014-15. 2:46 MIN
Sèrie: Vídeo “sense càmera” interpreta “càmera món”.
És una experiència estètica de l’ètica informativa que ens desinforma per saturació i converteix qualsevol esdeveniment en un espectacle del real. Aquesta peça es va iniciar com a vídeo en procés durant els esdeveniments que van tenir lloc a Gaza durant el 2014. De la xarxa virtual vaig extreure imatges de les dues visions antagòniques del mateix conflicte per ser resignificades aquí des de l’illa d’edició o de digestió. No amb un muntatge “dur” ni “tou” (com deia Farocki) on les imatges dialoguen entre si, sinó des de la superposició, cridant totes alhora, donat que tota guerra és un fracàs dialògic. Construeix un palimpsest temporal amb la recreació plàstica extreta del bombardeig informatiu fins arribar a l’abstracció quasi total, i ens convida a la contemplació d’aquest espectacle de llum i color dins d’aquesta capsa. Vosaltres decidireu si és “tonta” o no.
SRA. AUDIOVISUAL
Barcelona, 2013. Sra. Audiovisual és una entitat bicèfala formada per Marta Tomàs i Mar Morey. Treballa en fotografia i vídeo sobretot en l’àmbit de l’art i la cultura com Arts Santa Mònica, la Fundació Miró i A*DESK. També crea imaginaris visuals per a espectacles com el Saló Sonor amb l’artista Eli Gras i peces artístiques del gènere que anomena What films amb els quals ha guanyat premis com In-Edit Beefeater Festival 2013 o Scopifest 2015.
.sraaudiovisual.com.
e/a
2015. 1:19 MIN
e/a és una reflexió festiva sobre la fal·locràcia, que pretén literalitzar el fet que, encara actualment, és el gènere masculí qui porta la veu cantant a la nostra societat. MÚSICA Ivan Lagarto
PIA SOMMER
Río Bueno, Xile, 1981. És llicenciada en Arts, gestora cultural, màster en Art Sonor i editora d’art i cultura del diari “El Ciudadano”. Ha participat en nombroses exposicions personals i col·lectives, galeries i museus nacionals i internacionals, com el Museu Picasso, al Convent de Sant Agustí, CCCB i Hangar de Barcelona. Va estar present amb la seva obra en la col·lectiva de videoart [VideoSur II] a la Universitat de Massart de Boston, EUA i convidada a la mostra de vídeo d’autor FLUX l’any 2013. Ha participat en destacats festivals com Störung, Enclave-Festival de Poéticas Experimentales de Mèxic i el Festival Internacional de Arte Sonoro TSONAMI, Xile. Ha realitzat tallers i conferències, també com a resident al Centre d’Art Contemporani d’Alaró a Palma de Mallorca i a la Fàbrica de Creació de les Arts en Viu L’Estruch de Sabadell. Al juliol d’aquest any va publicar la plaquette de poesia Frecuentemente Isla.
.piopiopia@gmail.com. .piasommer.cl.
1. ISLA MÓVIL, 2. ISLA INTERIOR, 54. ISLA UTÓPICA
2015. 4:58 MIN
A partir del text La Isla: evolución de las connotaciones significativas de un espacio de l’escriptora i docent xilena Macarena García, i d’una selecció de poemes que pertanyen a la recent publicació de la plaquette Frecuentemente Isla, sorgeix aquest vídeo amb la intenció de reconèixer de l’Illa la seva condició d’aïllament com un estat profundament humà i des d’on concebem l’acte creatiu.
1. Isla Móvil. Els poemes són observacions sobre les ciutats, la cuina de casa, els viatges, el territori, el dibuix del territori, la casa d’un, el lloc d’un en el món. És un text que està teledirigit per imatges que provenen de l’espai i que es quedaran a la terra. L’illa mòbil es desplaça per anar fent entre paral·lels, meridians i un sensible piquet negre.
2. Isla Interior. Bàsicament seria aïllar-se mentalment. L’illa interior es pot donar en l’espai públic, en un cafè, o en una sala d’espera, o a l’habitació. És una relació entre el que escolto i la creació d’aquesta llunyania del que m’envolta. Allà hi ha una freqüència, mínima, gairebé silenciosa, envoltada de greus, submarina, una finestra oberta que et dicta les paraules. Aquesta illa és vibració.
54. Isla Utópica. És una cita a Thomas More i la seva obra mestra Utopia i els 54 estats que la conformen. D’aquí emana la pregunta: fins a quin punt podem arribar a ser una societat igualitària? I per què els continents mai podrien arribar a ser illes?
MORROSKO VILA-SAN-JUAN
Barcelona, 1970. Realitzador i periodista, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compta amb una llarga experiència en direcció de documentals i de formats per a televisió i internet. Ha treballat a TVE, BTV i realitza, escriu i produeix audiovisuals per a diverses cadenes, institucions i empreses. També fa classes en diferents màsters universitaris i col·labora en el suplement Cultura/s, de “La Vanguardia”.
EL SECRETO
2015. 2:04 MIN
Del lat. secrētum.
1. m. Cosa que cuidadosamente se tiene reservada y oculta.
2. m. Reserva, sigilo.
3. m. Conocimiento que exclusivamente alguien posee de la virtud o propiedades de una cosa o de un procedimiento útil en medicina o en otra ciencia, arte u oficio
flux 2000-2004 __ flux 2005 __ flux 2007 _ flux 2008 __ flux 2009 __ flux 2010 __ flux 2011 __ flux 2012 __ flux 2013 __ flux 2014 __
