selecció de vídeos per a projecció
EL
SECRET
2005. 4:11 MIN. DV
A manera
d’una espècie d’autoretrat, aquesta peça d’animació recrea un matí del
seu protagonista a la ciutat; tot evocant un univers naïf i surrealista inspirat
en records d’infantesa. Formes i entitats fantasioses surten d’entre les plantes
i experimenten múltiples transformacions davant dels ulls de l’espectador.
VIS
À VIS
2008. 5:05 MIN. HDV
Les façanes poden esdevenir una superfície d’interacció entre les persones
que es troben a banda i banda del carrer. Aquesta peça situa l’espectador en
una posició de voyeur indiscret i el posiciona davant una estructura narrativa
en forma de teranyina. Cadascun dels petits requadres narra històries independents,
que al superposar-se conformen una mena de metanarració, com un teixit on els
fets puntuals acaben desenvolupant reaccions en cadena.
LA
FÊTE DE L’ART CONTEMPORAIN
2011. 20:10 MIN.
HDV
La conselleria municipal de plaer intel·lectual decideix organitzar
un certamen artístic adreçat a la ciutadania amb les dimensions pròpies d’un
fenomen de masses, inspirant-se en les grans celebracions populars. Sota la premissa
de superar els antagonismes entre Art i Mass Media, els organitzadors posen en
marxa un desplegament de mitjans sense precedents. Crítics, galeristes, curadors,
professors i altresespecialistes analitzen el rol dels artistes en aquesta celebració,
i de quina manera han assolit les expectatives dipositades en ells, mantenint
sempre la coherència amb el discurs.
THE
CITY AND THE OTHER
2010. 3:10 MIN. HDV
Un relat sobre la subjectivitat i la condició de l’individu a la ciutat contemporània.
Aquest individu es veu immers dins un espai urbà que és a la vegada un miratge
d’ell mateix. La reproducció és presentada en aquesta peça com una extensió
de la subjectivitat, però al mateix temps de l’alienació. Aquest hermetisme
es veu trencat per una aparició fortuïta que canvia la percepció del món del
protagonista.
LA
TRACE DU SEL
2010. 7:40 MIN. HDV
La sal és un mineral bàsic que és corrosiu però que, alhora, resulta fonamental
per a la supervivència de la vida. Aquest element és utilitzat com a fil conductor
d’aquesta ficció que transcorre dintre d’una ciutat ultratjada i desfigurada
per l’acció dels elements. Diferents personatges recorren aquest espai on es
barregen les propietats de l’orgànic i l’inorgànic, de la vida i de la mort.
Aquest recorregut conforma un univers simbòlic ple de referències i al·lusions,
on les imatges desenvolupen a partir dels seus elements, una sintaxi pròpia.
EL
FANG INTERIOR (HIDDEN MUD)
2010. 7:40 MIN. HDV
El temps es diposita en estrats que l’espai emmagatzema -igual que la terra-
en forma de sediments. En aquesta peça, el vídeo és utilitzat com una eina
per deixar al descobert els diferents estrats temporals d’un indret. Aquesta
dissecció de l’espai genera una convulsió en la qual les seves presències
i les seves absències es tornen a trobar establint un diàleg mut.
LES BAIGNEURS
2010.
3:50 MIN. HDV
Una contemporanització de la pintura de Cézanne,
on la idealització d’una natura plàcida i amable és substituïda per l’explotació
de l’entorn i la presència massiva. Aquesta peça recrea diferents visions
sobre l’estat de la terra a través dels documentals, però escenificats en
un format domèstic dins la mateixa ciutat, com si cadascun dels seus racons amagués
un indret del món.
LE
BADINAGE
2010. 6:37 MIN. HDV
Una
ballarina atrapada dins un fanal acaba caient a terra, on s’adona que no pot
moure més les seves cames. Al costat seu hi ha un estrany recipient de vidre
que conté colors en moviment. Seran aquests els qui li mostraran el camí per
reconquerir l’espai.
L’OMBRA
DE LOT
2011. 6:29 MIN. HDV
Antonin Artaud construeix una part de la seva teoria del teatre de la crueltat
a través de la seva trobada amb el quadre “Les filles de Lot” (atribuït
a Lucas van der Leyden) al museu del Louvre. Artaud extreu una particular lectura
de l’obra, on remarca la representació de Lot com una mena de sàtrapa en contraposició
al text bíblic. Els personatges del quadre recobren vida en aquesta peça tot
apropiant-se d’un espai nu a través d’un intens llenguatge gestual.
LA
PLUJA BLANCA
2010. 8:10 MIN. HDV
El relat mitològic del gènesis es troba present a totes les cultures i ha generat
un gran nombre d’imatges evocadores. La pluja blanca és una recreació
d’un gènesis oníric que pren forma a través d’un complex imaginari visual.
Un únic personatge, que és a la vegada espectador únic, personifica a través
d’ell l’estructura de “relat de l’heroi” i camina tot sol a través
d’un espai irreal que és a la vegada un univers en constant mutació. L’estructura
narrativa emprada recorda llunyanament la de les primeres pel·lícules de principis
del segle XX amb una gran rigidesa dels plans i una certa artificialitat de l’escenografia.
AUTORETRAT
AUTORETRAT COMPULSIU
2011.
4:30 MIN. HDV
Un viatge interior a través de fragments del pensament.
En aquesta peça he reunit diversos elements que formen part de la meva quotidianitat,
altres d’inventats, dibuixos, fotografies, idees descartades, idees noves i
tot un seguit d’elements amb els quals em puc sentir parcialment identificat.Tots
aquests rebutjos o pensaments són ressituats de forma aleatòria creant noves
visions, aparicions casuals que formen part d’una cosmologia interior. Es tracta
d’una introspecció dels sentiments, a través d’una projecció simbòlica
d’aquests en l’espai, i un intercanvi entre la presència de la persona, i
la persona projectada en l’entorn i els objectes.
____________________
flux
2000_2004 __
flux 2005 __
flux 2007
__
flux
2008
__
flux 2009
__
flux 2010
__
